La teva ànima inmortal envolta els meus
pensaments, la perfecció sintetitzada amb
el no res, al marge, a la línia divisòria.
L'energia subliminal i satànica obre el mur al
futur, provoca el terratrèmol que aconseguirà enderrocar
la injustícia brutal d'un món delirant.
Tu els destruiràs
Pensa amb el cor, actua amb la raó. Sinceritat absoluta.
Cordes trencades, sons sagnants.
El teu alè gemega, la teva vida els fereix.
L'orgull amaga el dolor i la indecisió. Arrogant, fred i dur, la teva eterna imatge.
No oblidis mai d'on vens, el passat es transforma en futur.
Somia..
Tens un racó a la meva memòria.. Jeus ambiciós, virtuós, impulsiu, exigent i rabiòs.
Tan inmadur i tan adult al mateix temps. Se'm fa difícil coneixe't..
M'agrada la teva actitud, el teu odi irreverent.
Els teus ulls deixen veure l'oceà tempestuós de la teva ànima. Ferides tatuades.
Continua amb la lluita, no et deixis vèncer.
Senyals al camí..
Els records travessen en somnis els capricis de la memòria, la protectora censura, la desitjada pau. .
Resten invariables al temps, a l'espai i a la matèria, intactes, nítids, visibles i arrogants.
Projecten la seva màgia amb la volàtil perspectiva del demà, sense parèntesis, sense pressions.
Dibuixen el camí incert cap al teu alè, cau de força acollidora i de salvatges acords: sacsejants notes.
Et segueixo pel camí que vas obrir cap a la fondària de la vivència lleugerament inexpressiva,
ilusòriament real, severament fixada, cap a la veritat sempre volguda: interiorment desitjada..
Tu, jo i la circumstància, (el destí creix..)
El pervindre s'obre inexorablement davant meu seguint el teu rastre cap a l'infinit on les fronteres
s'endevinen inexistents i les teves paraules balsàmiques eliminen de mi qualsevol reminiscència de
dolor. La teva llum anula tota foscor que es vulgui endinsar a la meva vida i el poder dels teus
escrits fan que tot tingui sentit, que tot segueixi endavant.
- Orenella i gladiol -
tinc una orenella al cap
i tinc un gladiol al cor
l'orenella el nord perdria
si la flor no irradiàs
però la meva flor es moriria
si el pagès no la regàs
La boira s'esvaeix i la pluja deixa el terra humit i fèrtil. El cel brilla intensament després de la
tempesta. Tot sembla més net i clar. Torno a la vida.
Obro els ulls i me n'adono que els secrets del món ocult encara
em poden arribar a sorprendre, a fer-me vibrar, a transportar-me...
La perla del desig - natural -
Dins l'oceà d'indecisions és una ofrena emotiva idealitzable. La busques amb cada pensament, amb
cada acte. Portes els suburbis a la sang i l' astúcia salvatge a la raó. Em sents..
llunyana i propera, freda i sensible, ingènua i experta, angelical i maleïda.
Sublim carícia de l'ànima, latent introspecció per tu iniciada, inspiració infernal i cels oberts als
intrínsecs laberints del camí. Lligams privilegiats i salvadors cap a tu reviuen en mi instants perduts al temps, a l'espai..
Tu i jo som el poder, la llum infinita.
- B a b e l -
Soroll a la teva presó, desordre i calma aparent dins la cel-la. Fa temps, temps... maleït rellotge!
Sortiràs, sé que ho faràs. Odies aquest absurd teatre tant com jo.
Odi sarcàsmic i arrelat.
Figura de marbre, pinzellades de gel i cor.
Aigua i foc
Aniquila l'enveja prostituida, fes-la sagnar i traspassar-se.
Amb cada cop, amb cada ferida, amb cada paraula enverinada, amb cada pensament i acte envers l'extermini.
No la deixis tornar a respirar, tornar a aixecar-se o refer-se. Que desaparegui com el fum en la foscor d'una nit salvatge.
Qui sap de quant temps disposen, qui sap fins quan podran actuar...
- Cap agressió sense resposta -