Culturarock

1.- D’on sorgeix la idea de formar el grup Aramateix? Per què aquest nom?

La dissolució de Brams i la creació d’Aramateix són, en definitiva, dues accions que formen part de la mateixa idea. Es tractava de poder avançar en sintonia amb l’entorn musical i cultural. El nom, evidentment procedeix del poema de Miquel Martí i Pol.

2.- Quins són o han estat els vostres principals referents musicals al llarg de la vostra trajectòria?

Entre Brams i Aramateix hi ha hagut al llarg dels anys gairebé una trentena de persones involucrades; però mai no ha estat per un criteri de coincidència de referents.
En tot cas podria parlar dels meus: Lluís Llach, Kortatu i La Trinca, però no són estrictament musicals, sinó de tècnica d’expressió.

3.- Què podem trobar al vostre primer disc com "Aramateix"?

Doncs el que se sol trobar a tots els primers discs dels grups, una passejada per una sèrie d’idees i conceptes incipients, alguns dels quals bastiran el projecte quan estigui consolidat.

4.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc:

- Bé

És una cançó, tal i com el títol fa intuir, eminentment positiva, glosant que per a fer bon balanç n’hi ha prou fent recompte amb optimisme.

- Quatre banderes

És un poema de Miquel Martí i Pol que feia temps que tenia ganes de musicar. mai ho vaig fer amb Brams perquè creia que marxava de registre i ara em sembla que és una cançó autènticament del registre de Brams.

- Ara no es fa però jo encara ho faria

És un poema de l’admirat Joan salvat Papasseit que va musicar fa molts anys en Josep Forés, un amic de la família. És tracta d’una cançó doncs que ha sigut durant molts anys privada d’aquest determinat cercle d’amistats però per a mi era com una “Noia de Porcellana”, o un “Que tinguem sort”, això és una cançó de tota la vida. Quan li vaig demanar permís per enregistrar-la en Josep va estar molt content, i jo també.

- D’aquí no em moc

Ve a ser una mica la versió lírica del pròleg del disc, allò que fa de columna vertebral o eix del disc a nivell filosòfic.

- I tu que vols?

És el conegut poema “Tirallonga de monosíl·labs” de Pere IV. Imagino que la seva llargada és el què ha impedit que abans no el musiqués ningú. Ha calgut buscar-hi un patró de rapsòdia a tempo per que no se’ns anés de minutatge.

- Si vols parlem del temps

És un retrat de la banalització de les relacions humanes i les escales de valors.

- Desoir el toc

Cançó necessària per a seguir brandant les armes de combat passats els trenta.

- Merda pels vius

Es tracta d’un intent de menysprear la mort. És collonut no som capaços d’entendre l’infinit, tret de nosaltres mateixos que no ens entenem mortals, en definitiva actuem com si haguéssim de viure sempre.

- Funcionari

És una cançó que parla de la supeditació de Bin Laden a Bush o de Tejero a Juan Carlos I. Quan els “dolents” són immortals és perquè els “bons” en tenen cura.

- Manfred

Una cançó d’en Joan Isaac. Volíem reivindicar-lo, però no l’Isaac de fa vint anys, sinó el d’ara. Va sortir la versió nostre, només 10 dies després de la seva original.

-ZR-19, llibre d’instruccions

Una raresa de les més rares que he fet mai. Però és una raresa, no una freackada.

5.- Del vostre passat com a Brams.. un petit comentari sobre la vostra discografia:

Quan el vam fer teníem cançons per fer dos discs. La producció no va ajudar a crear un so de grup. Sovint quèiem en la execució d’exercicis d’estil. Però, amb tots els defectes i la inexperiència d’un primer disc, moltes de les cançons van quallar a la gent de forma intensa.

Quan vam fer aquest disc estavem immersos en la cocreació d’una discogràfica i en judicias amb Audiovisuals de Sarria, la producció segueix bastant la tònica anterior, sense ajudar a dibuixar un camí que el grup, per la seva joventut i mancat de clars referents estilístics, no tenia.

És un MiniCD innecessari, la versió de La diplomàcia de la rebel·lia feta amb Negu Gorriak podia haver anat perfectament en el següent disc.

Crec que és el primer disc en que Brams troba el seu camí pel que fa a gèneres i registres, un disc contundent i molt celebrat per l’afició.

És un disc en directe enregistrat a La Capsa d’El Prat de Llobregat, d’una tirada i a la primera, com els valents. Inclou tres cançons inèdites, entre les quals La pesta blava va suposar una forta campanya del blaverisme contra el grup.

MiniCD que recull l’experiència del Free Hole Tour, la inoblidable gira per Nicaragua, El Salvador i Veneçuela.

Amb el canvi de discogràfica, apareix un nou Brams gràcies a la feina de producció de Dennis Herman. Un nou concepte de grup per a la trilogia final.

És un disc més fosc que els altres, no parla tant de coses positives sinó del perjudicis de la globalització neoliberal. Aquest disc no formava part del guió de Brams però les circumstàncies socials ens hi van empènyer.

El darrer disc d’estudi vessa positivitat per tot arreu. Era el punt culminant de Brams. Acabavem d’arribar allà on sempre havíem volgut anar.

A finals d’estiu començarem la gira d’Aramateix i quedaran en segon terme o aparcades la dels altres grups (Mesclat, Dijous Paella,...). La idea és fer un parell o tres de gires internacionals en el transcurs de la tardor i l’hivern. Estem treballant en aquest sentit.

7.- Com veieu l’actual panorama de la música feta als Països Catalans? Hi ha manca d’oportunitats?

El problema més greu és el de la difusió, tan externa com interna. La indústria i l’administració creu que la música catalana és una cosa d’autoconsum, incapaç d’esdevenir referent fora de l’àmbit cultural català, una visió molt provinciana de la cultura. Els mitjans de comunicació de masses, dominats per grups empresarials, i a disposició de la cultura imperial minimitzen, ignoren i ridiculitzen la cultura musical catalana.

8.- La pirateria, el Top Manta i la crisi del sector discogràfic. Quin creieu que serà el futur?

No ho sabem. Estem esperant que les grans multinacionals de la tecnologia de còpia i reproducció musical, que a l’hora, en molts casos pertanyen als mateixos grups empresarials que les grans multinacionals discogràfiques, acabin de vendre les regrabadores de CD-DVD i ens ho expliquin.

Em sembla molt digne, lícit i lloable que hi hagi gent que s’autoediti; però la meva feina és una altra, ja ho he fet i tornar a autoeditar-me em faria molta mandra, molta.