Culturarock

Vaig començar més o menys als 6 anys quan em vaig decantar per la bateria, ja que n'hi havia una per casa i en el local d'assaig que teníem a la masia. Jo m'hi passava hores i hores tocant i va resultar que se'm donava bé. Als 10 anys em van regalar un Lukelele, una espècie de guitarra petita de quatre cordes. Jo sóc una persona observadora així que ràpid em vaig posar a aprendre tot el que podia tant del pare com del Caïm. Quan vaig complir els 12 vam muntar un grup amb uns amics anomenat "Lloros no" rollo ska, reggae, funk i rock progressiu. I als 14 vaig començar a manegar tots els aparells de l'estudi del meu pare mentre ell no hi era, fins que ell es va adonar i em va regalar el meu primer ordinador! Un "Atari Falcon". Al mateix temps que el Caïm ja anava amb PC i ja començava també a utilitzar les màquines, jo anava avançant en els meus progressos amb la electrònica, així fins que el Caïm va veure algo en els meus treballs fets amb una llauneta d'ordinador i em va regalar un PC amb el qual vaig començar ja a fer les meves primeres composicions una mica sèries, així que als 16 ja m'havia convertit sense saber-ho en compositor i productor dels meus propis temes.

Bueno tant un com l'altre són espectacles audiovisuals. Katamaran era un grup de música electrònica que vam montar amb un company, Dr. Creemchesse, ell i jo vam estar dos anys treballant amb un estudi fent música sense parar, fins que vam trobar el tercer element de la banda, en Kasero, un noi que es dedicava a montar festivals audiovisuals i també estava ficat en Telenoika, un col-lectiu de videoartistes, apart de fer la seva pròpia música. Així ja que teníem tot el necessari i la força vital per llençar-nos a la piscina, vam fer unes quantes reunions i vam decidir muntar l'espectacle, fer i cosir trajos, buscar ballarines, video jokeys, un baixista i una cantant fins reunir 10 persones i en dues setmanes vam fer el primer concert i a partir d'allà ens va anar bé durant dos anys fins que la cosa es va fer insostenible i jo me'n vaig anar per lliure i em vaig muntar Cat Complex, que és gairebé el mateix però sense tindre tants directors d'orquestra. En aquest cas ho faig tot jo i el resultat és més homogeni, jo faig els trajos, les cançons, ajudo a les imatges, la coreografia, canto, etc... Som 4 persones, dos ballarines, un video jokey i jo i juguem amb la música, la dansa, la imatge i el atretzzo.

El títol és degut a que la melodieta em recorda a la pel-lícula de l'Exorcista. A la gent li sol agradar, és una cançó fosca!

Jo sóc bastant rodamons i aquest és un tema que vaig fer en una època que estava vivint a Vallcarca, un tema que m'agrada la producció del so!

Un tema el qual el vaig fer en un moment d'impotència, degut a una història passional amb la meva ex-parella.

Aquest és un tema que estic esperant que un segell de Miami em tregui un single. La cançó parla una mica d'un heroi fictici que el seu poder és donar plaer a les dones, vamos un Sex-Símbol.

Tant en un disc com l'altre he estat ajudant al Caïm a fer petits arrenjaments, i deixant-se aconsellar pels meus deliris musicals. I al disc de "Cuanta vida" hi han dues composicions musicals meves ("Mil sensaciones" i "Soy transparente") i una cançó que canto a duo amb la Dolo.

És el segon disc que hem gravat el Jero i jo al seu estudi, molt bé, bons resultats. En aquest cas he estat més dedicant-me a la gravació i edició de bateries i baixos.

El meu primer disc com a productor i primer disc gravat a l'estudi amb el Jero, ha sigut un treball força difícil per ser el primer però també content dels resultats.

El meu segon disc com a productor i a més com a arreglista, una feina per mi satisfactòria i a més vaig tindre la possibilitat d'aprendre del reggae i la oportunitat de treballar amb músics esplèndids com els del Muchachito o el cantant de Ràdio Rahem o el mateix Green Valley.

La primera banda sonora per teatre i que menys que en el Teatre Nacional!! Una feina feta amb Marduixi Comediants, per mi una obra d'art, amb els inconvenients que hi treballaven molts col-lectius o productores i se li donaven mil voltes a tot però el restultat "Fantàstic".

És un documental creat i dirigit pel meu cosí Nolasc Riba, ell em va demanar l'ajuda del muntatge sonor i la masterització del mateix.

La meva primera banda sonora per cinema, del primer llargmetratge de Jordi Fono, un jove director de cinema de Badalona, el qual ha muntat fa dos anys la productora Banzaistudio (www.banzistudio.tv).

Remix que vaig fer de "Archivo de Palabras Tristes" i el vaig vendre a Sony, que jo sàpiga encara no se n'ha fet res! Està al Myspace.

Remix que em van demanar els Dunno pel seu disc ja que els havia gravat totes les pistes per separat i m'ho vaig passar bé tallant i enganxant i creant, ells contents i durant una temps sonava al Razzmatazz.

De moment comencem ara a l'agost a gravar amb Pastora i l'any que ve me n'aniré amb ells de gira fent coros i cantant. Segon estic fent mentrestant un disc de Pop-Rock, que tant música, lletra i veu són meves que espero l'any que ve firmar amb SonyBmg i poder-lo treure aviat. El Caïm em produirà el disc. Tercer estic fent un altre disc amb els cantants de Radio Rahem de Reggae, Dance Hall i Reguetton. Quart estem pendents amb el Jero de produir-li un disc a la Kesia, una noia brasilenya que va treure a la llum la Rosana amb 16 anys i ara en té 24 i a veure què fem. Al mateix temps vaig mantenint la compostura i segueixo composant temes per Cat Complex que ara al Setembre faré un parell de singles i farem algun bolo que altre i bueno, tota una sèrie de feines que tenim pendents amb artistes, músics que van sorgint i les anem fent, tot al seu moment.

7.- L'actual panorama de la música electrònica. Hi ha manca d'oportunitats?

Manca d'oportunitats no! Manca de que la gent sàpiga cadascú quin és el seu lloc i no confondre volguer viure de l'art amb ser famós. El món de la música no és gens fàcil i molt menys i el que fa últimament moure les coses són els diners i no la màgia de l'art. Hi han molts grups i molt per triar, així que és com anar de rebaixes i no acabar comprant res.

8.- El Top Manta, la pirateria i la crisi del sector discogràfic. Quin creus que serà el futur?

Parlar del futur de la música és una mica aviat encara però el que sí sé és que estic fent un canvi i penso que cap a bé! La xarxa ens està obrint molts camins nous, començant pel fet que un artista pot difondre la seva música per tot el món, sense necessitat d'una multinacional o distribuidora, i acabant per l'autoproducció del artista que és el que crec més adequat per la situació. Ja sé que he dit abans de firmar amb Sony, això és perquè crec que cada un té el seu lloc, i en el fons crec que tota banda que s'hi dedica és una petita empresa i penso que un artista no té que estar pendent de portar una màquina de papers si no de la música o l'art que fa!

9.- La globalització i les seves conseqüències. La teva opinió sobre el tema.

No puc opinar molt en això perquè la veritat és que jo visc al meu món i no me'n adono de vegades del que passa al món! Però la meva pregunta és (global o individual?). No sé, crec que l'equilibri és bo!

Per què no podem ser més incondicionals i biscerals a l'hora de fer coses pels demés o per nosaltres mateixos? L'amor no és dolent sempre que no confunguem el que és! Estimeu als vostres pares, amics, parelles, etc... doneu amor a tort i a dret sense voler res a canvi, no jutjeu tant i doneu oportunitats als que estimeu!

Bueno sí que aquesta entrevista m'ha servit una mica per fer repàs de la meva vida, i m'he adonat que estic fent el que m'agrada, que sóc jove i que tinc molt de temps per davant per fer infinitat de coses i espero que algun dia tot el meu treball serveixi de referent, de que una persona si vol pot! Amb esforç, treball, dedicació i amor tot és possible!

Culturarock.org