- Entrevista - Reportatge a Cris Juanico -

 

 

 

 

 

1.- Com va sorgir la idea de fer un disc com "Memòria"?

Fa uns cinc anys que em rodava aquesta idea pel cap, la d’actualitzar el repertori popular menorquí i apropar-lo als més joves.

 

 

 


2.- Com va anar el procés de recopilació i enregistrament de les cançons que formen aquest treball?

El que vaig fer va ser consultar la feina de recerca de diferents persones, com na Natalia Sans o llibres com “El Folclor Menorquí” de Deseado Mercadal. A partir d’aquestes consultes vaig anar definit el contingut del disc, depenent de la propia capacitat de manipulació de les cançons i de la meva inspiració...

 

 

 


3.- Amb quines col-laboracions has comptat a l'hora d'enregistrarlo?

Han sigut Els Mags de Binigall els que hi ha posar la base i la il.lusió. La resta de músics són també músics de Menorca, triats d’una manera encertada donades les característiques del disc: música popular menorquina, gravat a Menorca, coeditat per un segell menorquí...

 

 

 

 


4.- Què ens vol transmetre en Cris Juanico amb "Memòria"?

Res en particular, tant sols recuperar una dotzena llarga de cançons del desconeixament dels més joves i, de manera indirecta, posar-les al lloc que els pertoca.

 

 

 

 

 


5.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc:

- Ses al•lotetes i sa jove de Sant Lluís.

Dos en una. De la infanteça a ser adulta amb picardia.


- Na Catalina de plaça

Divertida cançó mallorquina.


- Morena

La sensualitat i seducció amagada darrera d’una jota-dance


- Na Dolores

Sàtira de nores i sogres.


- Roseret

Reconciliació amb dolçura.


- Ritme&Gloses

Comparació entre el blues i les nostres “cançonetes” o “gloses”.


- A la ciutat de Nàpols

Paradigma de la vertadera cançó de tota la Mediterránea. Un gran romanç power-pop.


- Oh brotet de murta tendra

Caramel de mel i sucre.


- Una dona llarga i prima

Picaresca portada al carrer.


- Na Cecilia

Dels romanços més sentit que hi ha a Menorca. Una delicia.


- Val més que no em casi

Cançó “tiquis-miquis” dels solters.


- Es llagosts de Ciutadella

Quasi un himne a Menorca. La lluita per a la supervivència.


- Glosat

El nostre vertader blues.


- Morena mix

Una remescla de Morena.

 

 

 

 

 


6.- Josep Carreras i Tabaluga. Com em definiries "Tabaluga"?

"Tabaluga" és una declaració de bones intencions on el més important és concienciar a la gent de les necessitats que tenen els més desafavorits.

 

 

 

 

7.- El primer que se't passi pel cap:

- Menorca
Casa

- Ja t'ho diré
La base.

- Mallorca
Germana

- Josep Carreras
Un gran profesional.

- Formentera
El paradís.

- Menaix a Truà
Quin trio!

- Mar
Vida

- Companyia Elèctrica Dharma
Sons de la terra.

- Sting
Músic excepcional.

- Aumon
El futur

 

 

 

 


8.- Quins són els teus projectes professionals presents i futurs?

Molts. Estic enmig de gravacions a l’estudi meu I projectant el que serà el segon disc en solitari per a finals d’aquest any. Mentrestant, seguir presentant el Memoria.

 

 

 

 


9.- Una definició de cantautor.

El que diu la seva a través de les cançons.

 

 

 

 


10.- Com veus l'actual panorama de la música feta als Països Catalans? Trobes a faltar alguna cosa?

No. Crec que va força bé, encara que sempre és millorable.

 

 

 

 

 


11.- La globalització i les seves conseqüències. La teva opinió al respecte.

Crec que més que mai hem de ser localistes davant de tanta globalització. Aquesta serà la nostra manera manifesta de ser diferents i de poder aportar diversitat al món.

 

 

 

 


12.- El teu Top 5 musical, (els cinc discos que més t'agraden)

1- Jumpin’ Jive de Joe Jackson.

2- Out of time de Rem.

3- Thriller de Mickael Jackson.

4- Revolver dels Beatles.

5- Synchronicity de The Police.

 

 

 

 


13.- Un llibre que ens vulguis recomanar.

El Codi da Vinci.

 

 

 

 

 

14.- Una reivindicació.

Com deia Guillem d’Efak: SIAU COM SOU.

 

 

 

-- MEMÒRIA --

 

“Va ser l’estiu del 2000 quan em vaig posar en contacte amb en Bep Portella (crec que una persona sensible amb la nostra cultura), per saber quines fonts de consulta serien vàlides per preparar el treball que ara us presento. Ell em va posar en contacte amb na Natàlia Sans i va ser llavors quan vaig saber de la seva feina, becada per l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), de la recopilació i recuperació del nostre cançoner popular i del bagatge i pes que aquest cançoner té. Vaig decidir que, davant tal quantitat de cançons per triar (cap a 600!), probablement seria un projecte per dur a terme a mig termini i així ha estat: quasi han passat quatre anys des de llavors. Els músics som persones amb ganes i necessitat d’innovar, obligats entre altres coses per lo efímera que s’ha tornat la música moderna actual. La recerca constant de regeneració dur a qüestionar constantment les nostres referències, el nostre rebost on ens mirem normalment a l’hora de crear noves músiques. Si nosaltres ens fixem en el mercat anglo-saxó i americà, ¿que fan els músics d’aquests països? ¿quines fonts de consulta tenen? La resposta és més que senzilla: el que fan és cercar entre la seua pròpia música tradicional (anglo-saxons entre blues, música celta, cowntry, etc. ; llatins entre boleros, merengues, etc.; fins i tot més a prop, al sud d’Espanya el flamenc evoluciona amb fusions amb altres músiques més modernes, etc...). Idò, ¿ no seria bo que nosaltres féssim el mateix? ¿No estaria bé remenar entre els nostres glosats, fandangos, jotes, boleros, etc., i escoltar a veure que diuen i com ho diuen? I això és el que he fet, juntament amb Els Mags de Binigall. Aquest recull de cançons menorquines “modelades” dins d’altres estils musicals del món, a la manera de la música pop (popular) actual, no vol més que demostrar que el nostre cançoner pot servir d’inspiració per els nous músics que venen darrera i què millor per confirmar-ho que recuperar una part d’aquestes cançons nostres com abans van fer diferents folkloristes (Francesc D’Albranca, Fila-Or, Mestre Llorenç Galmés, Andreu Ferrer, Deseado Mercadal i M. Antònia Moll entre d’altres, els grups de balls folklòrics actuals o grups d’abans com Traginada o CPEP o d’ara com S’Albaida o na Joana Pons amb Ses Guitarres), i donar-les a conèixer a Menorca i a fora. Serveixi aquest disc d’homenatge a la feina de la gent i grups que, a la seva manera i estil i dins del seu temps, han contribuït (i ho segueixen fent) a testimoniar i recopilar el que ens queda de patrimoni.”

 

Culturarock.org