1.- Com i quan van començar els Dunno al món de la música?

Dunno es va formar a principis del 2003, però individualment ja tením experiència tots. El Roger i el Daniel venien d'un grup de versions, mentre que el Xavi havia tocat en Amy Clarck, entre d'altres grups, i el Juanmi havia estat bateria dels Bretones.

2- Quins són els vostres principals referents musicals?

La música dels 60 (The Beatles, The Kinks, The Who), el punk dels 70 (The Clash, The Undertones, The Jam), el britpop dels 90 (Ocean Colour Scene, Supergrass, Blur) i l'indie actual (The Strokes, We Are Scientists, The Rakes).

3.- Què podem trobar a "Fiction Or Reality", el vostre darrer treball?

Catorze temes amb ganxo i lletres directes i originals, combinant les melodies del pop i l'energia de les guitarres del rock amb la cruesa i la brevetat del punk dels 70... i molt, molt de ritme.

4.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que formen el disc:

- Fiction!!!

És el tema que dóna inici al disc, una introducció al concepte de l'àlbum, principalment en la lletra, però no tant en la música, ja que no és la típica intro lenta o èpica, sinó que es tracta d'un tema frenètic i molt directe que s'enganxa des del primer cop que l'escoltes.

- Johnny Headinclouds

Una cançó molt ballable i amb molt de ganxo, que ha sortit en diversos recopilatoris. La lletra, tot i que en cap moment ho exposa amb claredat, és un homenatge a la gent que tot i tenir certes mancances mentals per problemes genètics, viuen la vida amb alegria, amb molt positivisme i sense preocupacions, feliços en el seu món.

- New Microphone

Juntament amb "You've Eaten All The Corn", és la cançó més antiga de les que hi ha al disc (es va compondre a finals del 2003). Amb una durada que no arriba als 2 minuts, la clau de la cançó és el seu ritme, la melodia que entra a la primera i la manera com es van afegint tots els instruments fent pujar la cançó fins al final. Tot i no ser el single, va ser el primer vídeoclip del disc.

- Behind An Island

Un interludi d'un minut basat en la frase "stay behind an island... sometimes". El vam enregistrar al nostre local d'assaig amb només dos micros d'ambient per tenir un so més cru que la resta de cançons, però va quedar tan ben gravat que quasi ni es nota la diferència.

- Shaky Shaky Thoughts

Va sorgir de donar-li la volta a una cançó titulada "Looking For Fun" que no ens agradava gaire i va acabar sent el primer single del disc, amb el seu corresponent vídeoclip. Un tema amb ganxo, ritme, canvis i una lletra basada en el famós nas de la Cleopatra, reina d'Egipte.

- Give Him A Joint

Està basada en un ritme molt ballable, un riff de guitarra força curiós i una tornada amb molta canya. Contràriament al que la immensa majoria pensa quan escolta la cançó o en veu el títol, no és una alabança als porros, sinó una crítica al mal geni, al temperament i a la ràbia que molta gent porta dins el cos.

- Butterflies

Potser la cançó més pop del disc. Amb ritme, però suau, i fins i tot amb un lleugeríssim toc brasiler, però amb una guitarra bastant a l'estil de Paul Weller.

- You've Eaten All The Corn

Amb només piano i unes veus esbojarrades, aquesta és sens dubte la cançó més curiosa i original del disc. És aquella cançó que sorprèn tothom qui escolta el Fiction Or Reality. Ha rebut qualificatius de tot tipus, des de divertidíssima o sorprenent fins a freak. La lletra és un homenatge a la pudor que fa l'alè de qui acaba de menjar kikos de blat de moro.

- Morning Monotony

Una cançó sobre la monotonia de llevar-se cada dia a la mateixa hora, maleir el despertador, treure's la son de sobre, fer les mateixes coses, anar a la feina, suportar el cap de l'empresa i les seves bronques...

- Gimme Some Action

Una de les cançons més canyeres del disc, amb ritme, canvis, i una lletra molt suggerent... fins que la mare desperta el protagonista i el treu d'aquell somni eròtic.

- The Stripping God

Una cançó basada en un bon riff de guitarra, una base rítmica funky i una conversa entre les guitarres. La lletra és força descarada i parla d'un noi que es treu la roba amb un art especial que el fa famós entre el veïnat.

- Sinaasappelsap

És un interludi instrumental de poc més d'un minut de durada i gravat en directe amb dos micros al local d'assaig el mateix dia i de la mateixa manera que "Behind An Island". Es basa en una frase de guitarra i una instrumentació estil Tarantino, tant que vam estar apunt de titular-la Pop Fiction...

- Think It Over

Una cançó amb una melodia bastant pop, un ritme curiós i una tornada amb força canya. La lletra és una història una mica anada d'olla... Una noia que no està contenta amb com és mentalment va al metge per veure per si hi pot fer alguna cosa. El metge la troba una noia amb una manera de ser molt interessant i la noia pensa el mateix del metge... i decideixen operar-se per intercanviar-se els cervells, a veure si així estan més a gust. Però el tir el surt per la culata, ja que cadascú és el que és a partir del cervell. Per tant, segueixen tenint el mateix cervell però en un cos de l'altre sexe. La noia no està gaire contenta, precisament...

- Sunshine

És la cançó més suau del disc, tot i que amb ritme durant tota la cançó. És curta i amb una melodia senzilla que se't queda ràpidament al cap, i una lletra plena de metàfores.

5.- Un petit comentari sobre la vostra discografia:

- In Motion (demo 2004)

Una gravació d'onze temes dels inicis de la banda, quan encara buscàvem el camí a seguir. Tot i estar gravada al nostre local d'assaig amb un Fostex de 8 pistes, la qualitat de so és prou bona. Ens va fer servei als inicis com a carta de presentació.

- I Want To Feel Fine (EP 2005)

Gravació de 6 temes en estudi. Una millora considerable, sobretot pel que fa a so, respecte a l'In Motion, però el grup encara estava buscant el camí a seguir: hi ha una cançó amb tots indis (Beautiful Side), un rock funk (Run Into The Sun), pop britànic suau (Stay Inside Of You, Waiting For Someone), pop canyero (Carry On) i el rock rítmic de New Microphone.

6.- Com és el procés creatiu d’una de les vostres cançons?

Cada cançó és diferent. Hi ha cançons que les porta un de nosaltres, a vegades pràcticament fetes, a vegades només amb melodia i guitarra, i hi ha cançons que surten al local d'assaig i que es van treballant mica en mica. El que sí és clar és que l'últim a fer és la lletra (donem prioritat a la música, que al cap i a la fi és l'important), tot i que a vegades ja puguem tenir una idea de la lletra abans de polir la música. Això sí, no deixem les lletres de banda, ens esforcem per fer-ne de bones i amb gràcia.

7.- Els vostres projectes professionals presents i futurs.

Ara estem centrats en el segon disc. Estem acabant de polir els temes que el formaran i d'aquí a uns mesos entrarem a l'estudi per gravar-los.

8.- Com veieu l' actual panorama de la música feta als Països Catalans? Hi ha manca d' oportunitats?

El tema musical d'aquest país en general està fatal. A Espanya cada cop és més difícil despertar l'interès de les discogràfiques cantant en anglès i fent un tipus de música "indie" com el nostre. Sembla ser que només triomfa el pop ultracomercial en castellà i que la resta no existeixi. A Catalunya està igual, amb l'excepció que si cantes en català també tens força facilitats, tot i que llavors corres el risc de quedar encasellat en un circuit que té un tipus de públic molt limitat. El problema el tenim els grups que cantem en anglès, ja que les discogràfiques cada cop distribueixen menys música en aquest idioma. És una cosa que sorprèn, ja que la música dels grups anglesos es ven molt bé aquí i la gent no deixa pas de comprar-la per l'idioma. En canvi, a Catalunya hi ha molt bons grups que canten en anglès, i tenen molt de seguiment, però no tenen discogràfica.

9.- El Top Manta, la pirateria i la crisi del sector discogràfic. Quin creieu que serà el futur?

O baixen els preus dels CDs (15 euros o més per un CD és una aberració) o la gent deixarà de comprar-los. Si estiguessin tots a 6 o 7 euros en vendrien 10 vegades més i farien millor negoci (a part de beneficiar consumidors i músics). Els vinils tornen a tenir un cert auge, però no salvaran les discogràfiques. En resum, si no baixen els preus de venda dels CDs, les discogràfiques acabaran desapareixent i els grups hauran de distribuir la seva música gratuïtament per internet i viuran només dels concerts.

10.- La globalització i les seves conseqüències. La vostra opinió sobre el tema.

Musicalment parlant és molt positiva. Fa possible que gent dels llocs més remots pugui escoltar la nostra música (tenim fans a països com els Estats Units, la Xina, el Japó o Austràlia) i facilita que nosaltres poguem conèixer grups boníssims d'arreu del món que no tenen discogràfica o distribució a Espanya, però sí que tenen myspace, com Molotov Jive, 7 Dollar Taxi, Splitfire o Locksley.

11.- Quines cançons porteu al vostre reproductor musical?

Moltes. Des de les nostres influències esmentades anteriorment i grups similars, fins a soul, música índia (Ravi Shankar), o una mica d'electrònica. Tenim gustos variats.

12.- Llibres que ens vulgueu recomanar i un destí per viatjar.

Ja que és una entrevista sobre música, us recomanarem un llibre sobre el grup més important de la història del pop. The Beatles Anthology, un relat completíssim, molt ben documentat i fundat, amb milers d'aportacions dels propis Beatles i de la gent més propera, i un munt d'imatges. La millor eina per assabentar-se de la història d'aquest mític grup i dels canvis que es van produir als anys 60, tant en la música com en la societat.

I us proposarem dos destins: Londres i les Highlands escoceses. Londres per als qui vulguin disfrutar d'una gran ciutat, amb llocs turístics, però sobretot amb molta vida i cultura musical (Camden, Brick Lane) i un munt de bons grups i sales de concerts. I les Highlands per qui vulgui relaxar-se i admirar paisatges impressionants, amb els seus llacs, les seves valls, els seus penya-segats... i les vaques amb serrell al més pur estil pop.

13.- Una reivindicació.

Que la indústria musical estatal no tiri tant de música fabricada amb mers objectius comercials i escolti i tingui en compte els grups de nivell de l'escena independent, cantin en l'idioma que cantin, que n'hi ha molts i de molt bons.

Culturarock.org