|
- Entrevista - Reportatge
a Gerard Quintana - |
|
1.- Com i quan va començar en Gerard Quintana al món de la música? Vaig començar com a públic entusiasta i
després com a convidat afortunat, cap allà a finals del
85.
Els referents són molt amplis. És cert que hi ha gent que em va impressionar més que d'altres: Podríem parlar de Bob Marley i Bob Dylan, per exemple. Però sobretot han estat les cançons. De vegades no he sabut de qui era una cançó durant molts anys però el record d'un dia en què la vaig escoltar a la ràdio m'ha acompanyat sense esborrar la intensitat de la impressió rebuda.
Per un tros de cel" per a mi ha estat tot un luxe. És una mena de celebració de l'anterior treball: "Les Claus de Sal". De fet no es podria entendre sense "Les Claus de Sal"."Per un tros de cel" està format per un dvd i un cd. El dvd inclou el concert de presentació de "Les Claus de Sal" al Barcelona Teatre Musical a començaments de febrer del 2005, a més dels clips dels anteriors treballs en solitari i una mena de making off molt lliure.
Els poetes els vaig musicar perquè els seus versos m'emocionaven i m'ajudaven a explicar millor el que sentia.
Al dvd gairebé hi ha totes les cançons que
van formar part del concert. Al concert van col.laborar-hi els poetes Enric Casasses,
Jordi Guardans, i Jaume Sisa, i el Quartet Gerió.Al cd hi col.laboren
Albert Pla, Joel Joan i Maira Comalat,
5.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el DVD:
- Prefereixo Un poema de Wislawa Szimborska sobre una composició
per a guitarra de John Renbourn. Em semblava que sentava la base per
començar el concert. És una mena de declaració
de principis.
- Caic Una cançó que m'ha donat moltes stisfaccions.
Va sorgir d'un estat d'ànim interioritzat a partir de relat d'algú
molt proper. Em parlava de la pèrdua d'algú molt fonamental.
- El futur Sobre un arranjament basat en la guitarra acúsitica, és fruït d'una altra reflexió. En aquest cas sobre la possibilitat d'incidir positivament en el que ha de venir. Ja que no podemescriure el que encara ha de passar, miro de parlar en com puc fer que el que em passi em satisfaci. - Sonet a dues ciutats A partir d'un poema de Joan Margarit surgeix aquest recitatiu i aquesta melodia. Em recordava els nombrosos viatges que feiem cap a França a veure al meu avi al'exili, tot i que els viatge no eren a PAris sinó a Toulouse.
- Pluja de sal Una versió d'un tema del primer disc de Susheela Raman,- molt recomanable el seu tercer i darrer treball, "Music For Crocodiles". El primer cop que la vaig sentir hi havia una campanyad'Amnistia Internacional per recollir signatures per tal de presionaral govern de Nigèria perque no executés lka sentencia de mort paer lapidació d'una dona per haver comès adulteri. Em va fer pensar.Al final l'execució es va poder aturar. Però en la memòria em va quedar gravada aquesta cançó que tan bé es complementava amb el concepte de "les Claus de Sal".
- Jo Un poema de l'Enric Casasses, que només de llegir-lo ja em va suggerir una clara melodia. A la manera de la cançó europea - francesa, italiana... - i amb un arranjament juganer. Recordo que vaig dir als musics: "imagineu-vos una fira atrotinada en blanc i negre. Aquest és l'escenari. I va sortir això.
- Cançó Un altre poema de l'Enric. Podria dir exactament el mateix que en la cançó anterior. Aquí l'escenari era aquàtic, sinuós, d'una calma immensa i enganyosa. Una recepta secreta i privilegiada.L'Enric Casasses recita el poema al final de la cançó i quan acaba enllacem amb el següent poema.
- Curació natural També d'Enric Casasses. Sobre la coda de l'anterior
cançó construim aquest missatge natural i essencial fins
que el piano s'apodera de l'esperit i l'adorm en pau.
- Per un tros de cel Potser una de les cançons amb una forma més
reconeixible. La vaig escriure pel meu fill, poc després del
seu neixement.
- He perdut el mar La cançó més especial del disc. Un
poema de Jordi Guardans. El sentiment d'un home que ha perdut el plor,
que no troba el
- Tota la nit Una cançó a partir d'una idea del Francesc Bertran, que ja haviem tocat tots dos amb un projecte que es deia "L'Àngel Bó". Potser una de les més urbanes de tot el repertori. Ës una manera de caminar amb els ulls tancats travessant carrers i places fins que et salva l'alba.
- El temps És un poema qe vaig escriure en el ferry que va d'Algeciras a Tànger. Anàvem al desert amb el Francesc Bertran i una guitarra espanyola de nom Julieta. Més endavant vaig començar a recitar-lo al damunt d'una guitarra amb "ecos de cinta" del Francesc.
- Paciència Una preciosa cançó d'un músic brasiler anomenat Lenine. La cançó és del disc "Na pressao". Em va passar el disc el Dani Nel.lo quan vivia a casa seva. Al cap de pocs dies va arribaar l'Albert Pla del Brasil, i vam flipar junts amb el tema.
- Amb la meva gent Un arranjament d'una cançó del "Senyals de fum", el meu primer disc en solitari. És més fidel a l'original, a la que vaig composar . Parla de la gent que ja no hi és però que no deixo de portar a dins.
- Senyals de fum Igual que l'anterior i les tres següents, forma també
part del repertori del meu primer disc. Aquí vam incorporar una
base pregravada que desapareix a mitja cançó i es substitueix
per la percussió.
- Giròvags Un nou arranjament amb el protagonisme de l'arranjament de corda de Xavi Lloses. Tot és circular o si més no elíptic. Té un aire oriental en homenatge als dervixos giròvags de Turquia.
- Sota la pell Una balada que vaig composar el primer dia que vaig arribar a Barcelona després d'un viatge a la Xina. La llum mediterrània em va impressionar positivament, va sortir sola. Algun dia enregistraré l'arranjament original. Era molt minimalista i tenia un toc més oriental.
- Pitiüsa La corda torna a tenir un protagonisme important. És un balsam en homenatge a l'illa que m'allotja. Alguns diuen que és l'illa de les sirenes a l'Odissea d'Homer.
- El boig de la ciutat El plantejament era explicar la història en un paisatge diferent , en una pel.lícula d'un altre gènere. Era arriscat perque tothom tindria tendència a comperar-la amb la original però la meva intenció no era substituir-la sinó sumar un nou punt de vista sobre una cançó que m'ha acompanyat des del primer dia que emvaig començar a dedicar a cantar. - Setè cel Una de les millors cançons escrites en català al meu parer. E luxe de tenir al Jaume Sisa recitant aquesta perla creativa justificava la gravació.
6.- Com és el procés de creació d'una cançó d'en Gerard Quintana? En què t'inspires a l'hora d'escriure? M'inspiro sempre en aquelles coses que han aconseguit traspassar-me la pell. Un llibre, una pel.lícula, una relació, el trencament d'una relació, un viatge, un cavespre de novembre, la pèrdua... Qualsevol d'aquestes coses es pot traduir en una melodia, en unes paraules, en uns sons que s'acaben convertint en una cançó.
7.- Quins són els teus projectes professionals presents i futurs? Ara mateix tinc per davant un any de concerts i gravacions. Estic preparant ja, el que ha de ser el proper disc, que segurament sortirà a començaments de l'any que ve. A la tardor reprendrem l'espectacle amb el Joel Joan. Estic preparant la banda sonora d'un documental, xerrades, recitals, El Club, seguir escrivint...
8.- Com veus l'actual panorama de la música feta als Països Catalans? Hi ha manca d'oportunitats? La salut creativa és prou bona per les poques facilitats que ofereix ara mateix la situació de l'indústria de la música i l'estretor de bona part dels mitjans. Sobretot penso en les noves propostes, les que s'han de donar a conèixer. La pròpia supervivència del sector està empenyent la creativitat cap a propostescada cop amb més denominació d'orígen i amb marca d'autor.
La globalització, ara mateix, és sinònim d'uniformització de mercat i prou. Malgrat la gent i els seus drets en molts casos. És una eina més de l'Imperialisme, que el que està aconseguint enntre d'altres coses és l'augment de reaccions violentes en front de les imposicions ideològiques i econòmiques d'occident. És un parany que polaritza les posicions majoritaries i ens condueix a un món pitjor i més gris.
S'acabaran quan hi hagi voluntat quae així sigui,
per totes les parts. La pregunta és tan àmplia que en
podriem escriure un llibre o si més no omplir tota una entrevista
només amb aquest tema per poder-ne parlar amb profunditat. El
sector musical està en profunda transformació, ara més
que .mai, i hi ha factors multiples que hi influeixen. És complexe.
Aquesta és una altra qüestió per omplir
fulles i fulles. Potser el que puc dir és que juntament amb el
material que vadeixar la beat generation, son les influències
que em van marcar la vida i van fer que em decidis a viure com ho faig,
amb tota la llibertat possible.
He acabat "Pandora al Congo" i l'he trobat interessant.
Ara estic a punt de començar "Linvenció d'una illa".
Les cròniques de Dylan també son molt recomanables. Però
potser si n'hagués de recomanar un, ara mateix seria "Càlcul
d'estructures" de Joan Margarit.
El desert sense rallies, quan és desert.
No els diré per ordre i m'en deixaré molts. Per tant demà podria ser un altre Top5: Dioptria 2 de Pau Riba
No a les autopistes, no a la planta asfàltica, no a la destrucció del medi ambient, no als camps de golf, no a la irremissible destrucció d'Eivissa. PROU ESPECULACIÓ SALVATGE!!!
Culturarock.org
|
