1.- Com van començar els Gossos al món de la música?

Doncs com Gossos, l’any 1993. Tots proveníem de diferents bandes de Manresa. A finals de Maig o principis de Juny d’aquell any, ens vàrem començar a trobar, sense tenir masses pretensions de res. Ens ho passàvem bé junts i prou.

2.- Quins són els vostres principals referents musicals?

Crec que una de les millors coses que té Gossos, és la gran disparitat de músiques que passen per les nostres orelles. Tenim moltes influències, ens agrada i apasiona la música. Desde el Rock anglosaxó, al Pop independent, passant per les noves tendències en fussions o electrònica, el reggae, les músiques del món... en general aquella música que porta ànima. De cara al grup aquesta barreja es manifesta en un Pop-Rock, amb una gran presència de la melodia i les veus denominació d’origen Gossos.

3.- Un petit comentari sobre la vostra discografia:

- Gossos (1995)

L’inici. La inexperiència i la novetat, es barrejaven d’una forma màgica. Tot era il·lusió, pura ilusió. Sentiments a flor de pell en un món que no els té massa en comte. En Carles Casas, apreciat músic de Manresa ens va donar un bon cop de mà.

- En privat (1996)

Teníem ganes de portar el volant del nostre projecte, teniem més clar el que volíem. Més arranjaments, millorar el so de les acústiques, treballar millor les nostres veus. Vàrem comtar amb l’ajuda de Nando Gonzalez, guitarrista i gran persona, vem grabar als estudis Kay de Manresa, com a casa.

- Mandala (1998)

Va ser un gran pas. En Suso Saiz, productor, va entrar en acció. La idea sortia de treballar les cançons d’una altre manera. Una llarga preproducció ens va dur a controlar mes les dinàmiques, a crear nous espais i més grans, amb els nostres propis recursos. Un plantejament de mescla quasibé electrònic va acabar d’arrodonir el nostre discurs. Sens dubte un gran pas musical i vital.

- Directament (1999)

El disc que tencava una etapa. Ens vàrem reunir a casa, a Manresa, ciutat que sempre ens ha donat suport. Tres concerts al teatre Conservatori, envoltats d’amics de recorregut. Pemi, Cris, Gerard, Paul Fuster, Cesc Vilarrubies ...

- De viaje (2000)

Una vegada tencada una etapa, en començava un altre. La idea de obrir nous camins. Un disc en castellà que ens permetria sortir de casa, per fer un viatge al país veí. Una vegada allà amb un repertori en català i castellà, vàrem aconseguir que s’escoltessin totes les nostres cançons, en llocs que mai abans, havien arribat mai.

- Cares (2001)

Després del viatge, tornem a casa amb noves idees. D’entrada grabàrem el disc nosaltres mateixos i el mig produírem conjuntament amb en José Encinas, col·laborador nostre en el Mandala. Busquem noves maneres de sonar, fer cançons diferents per intuïr cap allà on hem d’anar. Ens acompanya en una cançó un bon col·lega d’escenaris, Javier Álvarez.

- El jardí del temps (2003)

Decididament la nova aposta és l’electrificació del grup. Per fer-ho ens cal un nou instrument i algú que el domini. Ràpidament ens ve al cap, en Santi Serratosa, un bateria fabulós que ja coneixíem fa anys, quan la Fel·lació de Cupido ens va acompanyar en alguns concerts.
Preproduim i grabem el disc al nostre estudi, és la primera vegada que ens ocupem de tot el procés i busquem un so de banda on per sobre de tot llueixin les cançons.

- DVD directe a l'espai (2003)

És un modest DVD, que el millor que té és la banda sonora. és un directe de punta a punta, sense recordings posteriors. Creiem que és un dels millors concerts que vàrem fer en aquella gira. La banda començava a estar en forma, com per aspirar a fer una producció més moderna, canyera i que ens tornés a portar la contundència als escenaris.

- 8 (2005)

EL 8 segurament és un disc que fa anys que somiàvem de fer, però calia que arribés el moment i que hi hagués una banda prou potent per poder-lo defensar. Creiem que hem fet un pas en el Pop-Rock de casa nostra. Hem conseguit que soni com els discs que a nosaltres ens agraden, discs que necessiten una bona producció i creativitat. Tot plegat per omplir d’Il·lusió, una banda que porta 12 anys de carretera. La il·lusió, seguir trepitjant escenaris.

4.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc:

- A cada pas

La vida te la montes tu, a base de les decisions que vas prenent. La sort hi juga un paper, però primer s’ha de buscar. La qüestió és responsabilitzar-se dels passos que un ha anat fent a la vida. Una producció moderna, amb dosis d’electrònica, cal ballar, a cada pas.

- Alguna cosa

Quan tenim els moments baixos i ja sembla que no podem més, de vegades apareix la veueta, diu que segueixi endavant, que encara podem una mica més.

- Lliure com l'aire

És una cançó fresca i optimista, un tema Gossos dels de sempre. La nostra voluntat de ser lliures com l’aire.

- No és nou

Parla de les movilitzacions ciutadanes en contra de la guerra d’Iraq, que vàrem viure, ja fa un parell d’anys. Tots sabem que va ser un gran pas, de vegades només un granet, dins d’una gran platja.

- Com ha de ser

Les coses no són el que semblen i potser és la gràcia de tot plegat. Hem d’aprendre a inprovitzar una mica més

- On poder anar

Aquest tema és un cant a la vida, a allò que tots hem vingut a fer en aquesta vida. Sempre hi haurà un lloc on anar.

- Tu i jo sols

No li agrada allò que l’envolta. Tot i així si les coses les comparteixes amb algú es veuen d’un altre forma

- Súperheroi

És el nostre súperheroi, ens agrada molt. Necessitem els súperherois, sempre estan a punt per nosaltres.

- Res és per sempre

Aquí i ara, no hi ha més. Qui vol aturar el temps, més aviat l’està perdent.

- Mentre dormies

Parla d’una nit d’insomni on una persona es planteja la seva vida i la seva relació de parella.

- Filosofant

Una filosofada contundent a ritme rockero. Carretera i manta.

- Si estàs amb mi

El dia a dia, de vegades ens porta per camins diferents i per decisions que no compartim, malgrat això no canvio un dia al teu costat.

- Solstici

Un espai màgic per recuperar l’il·lusió d’algú que està súperfotut i perdut. Aquella sensació de mal de panxa que d’una forma o altre hem d’alliberar, per això val la pena repassar els bons records.

- Vine amb mi

Ell ha partit a recòrrer una nova vida, a cercar els seus somnis. Era un projecte comú i no sabem com acabarà.

5.- Què ha aportat al grup la incorporació, des del 2002, del bateria Santi Serratosa?

Doncs, d’entrada una visió desde fóra. Ell coneixia Gossos abans i ens pot mostrar una cara de nosaltres mateixos que de vegades desconeixem. També ha aportat una gran dosi de ritme, de control... veure com disfruta dalt de l’escenàri, ens inspira a tots. És un gran professional i un bon amic, de tots nosaltres.

6.- Quins són els vostres projectes professionals presents i futurs?

Ara com ara, tocar fins allà on sigui posible, les noves cançons, hem de fer conèixer a tothom l’existència del nostre treball. Després la gent valorarà si els agrada o no. No pensem ara mateix en res més. Tenim ganes de treballar el disc, amb nous singles, que porten remescles dels temes o col·laboracions.

7.- Com veieu l'actual panorama de la música feta als Països Catalans? Hi ha manca d'oportunitats?

Ufff. Cal un seminari. D’entrada és difícil valorar tot un col·lectiu, ja que no tots els grups tenim els mateixos problemes. Segurament estarem tots d’acord en que la cultura al nostre país necessita més ajudes, nosaltres sols, no podem fer que això qualli i que es normalitzi la situació de la nostra música.

8.- Els anys 70, la contracultura i el moviment hippie. La vostra visió sobre el tema.

Està clar que la contracultura dels anys 60 i 70, ens han canviat a tots. Van ser els anys en que es reclamava obertament la llibertat d’expressió i la llibertat de decidir que vol fer un mateix amb la seva vida. Per a nosaltres tot uns referents.
Substàncies com LSD, la mescalina o la cylosivina, van canviar el món. Van obrir les portes de la percepció (com deia, Aldous Huxkley). Això va influir en la música, el les tendències, en la vida en general.
El problema va venir després, quan uns quants il·luminats, van traïr als seus. Empresaris com Bill Gates i altres van formar part d’aquest moviment, la pega va ser que van veure que allò es podia enbolicar i vendre. La nova etapa, el consum desmesurat, és la que ens ha tocat viure a nosaltres, les noves generacions. Potser seria hora que trobem el nostre propi model i no una còpia mal feta de models que es van quedar moltes vegades en fum o paper mullat.

9.- La globalització i les seves conseqüències. La vostra opinió al respecte.

Difícil opinar d’una cosa que encara esta latent entre nosaltres i que tot just està despertant. És quelcom que ens supera, però que tindrà espero, no només conseqüències negatives. En teoria l’humanitat estarà més propera que mai de conceptes i problemes que ens afecten a tot. Esperem que no es quedi tot en un simple mercat mundial, que el que fa és imposar models de consum als altres països.
Per altra part fòrums com els de Porto Alegre, lloc de reunió de persones amb les mateixes inquietuds i sensibilitats, farà que es creï un front alternatiu que tard o d’hora haurà de tenir veu i paraula devant les decisions que ens inpliquen a tots

10.- La pirateria i el Top Manta. Una possible solució.

Si la tingués la posaria en pràctica. Tot passa per madurar. Per trobar una solució a tres bandes. Consumidors, discogràfiques i grups.
Els grups el que volem es tocar i que la gent ens vingui a veure i això va més enllà de la pirateria.

11.- Un llibre que ens vulgueu recomanar.

Mira més que un llibre, prefereixo un DVD. Kind of monster, dels Metallica. Es una peli que ve amb l’últim disc. Es un material boníssim. Es veu com una superbanda com els Metallica, es despullen tal i com són, per mostrar-nos un resum de tres anys de treball, en aquest, el seu nou disc. M’agrada la seva franquesa i el missatge. Per molt que siguis el paio més ric, amb més èxit i ... si els tres amics que formen la banda no es poden entendre i flipar entre ells, no serveix de res la resta.

12.- El darrer disc que us heu comprat.

-Jonny Cash, American IV (The Man Comes Around)
-Keane

13.- Una reivindicació.

Que ens prenguin seriosament a tots el músics que treballem per aportar el nostre granet de sorra, a la cultura popular. Ja n’hi ha prou de la mirada intel·lectual, que veu com a provincionalisme, la música feta en català.

Culturarock.org