1.- "Oxigen" és el vostre novè disc. Si mireu enrere.. com recordeu la vostra trajectòria com a grup? Heu canviat molt des d'aquell "Condemnats"?

Recordem amb intensitat molts dels moments que ens han portat on som. La veritat és que hem viscut moltes experiències que ens han fet créixer com a banda i com a individus. D'alguna forma tot ha estat sempre una sorpresa rere l'altre, mai haguéssim pensat arribar tant lluny quan jugàvem a fer cançons. Ara ja s'ha convertit en ofici i com a tal intentem fer-ho cada cop millor.

Com a banda hem canviat moltes vegades, però sempre hi ha un fil que uneix el present amb el passat. Sí que hi ha dues estapes clares, una podria ser des de el primer disc "Gossos" fins el disc "Cares", el sisè i la segona amb l'incoporació d'en Santi a la bateria que ara es consolida amb aquest disc. Teníem ganes de canvis més dràstics, de fer sonar els Gossos més elèctrics amb això aconseguíem sonar més semblants a les propostes musicals que ens agraden actualment.

2.- Què podem trobar a "Oxigen"? Per què "Oxigen" com a títol del disc?

Probablement Oxigen és el disc més eclèctic de que hem fet, hi ha de tot, partint del Pop, arribem al Reggae, un estil que sempre ens ha acompanyat, al Hip Hop, al Rock i petites dosis d'electrònica. Tot plegat per vestir cada cançó de la millor forma possible.

Cal tenir present que Gossos som una banda i que per tant hem d'intentar reflexar totes les personalitats dels cinc membres que la formem, això ens dona riquesa o si més no així ho entenem nosaltres.

Oxigen reflexa el nostre estat vital, amb la gira del darrer disc "8" vàrem aconseguir consolidar el nostre nou so dalt dels escenaris i això ens va donar les pautes per treballar aquest nou disc. És com si estiguéssim carregats de piles i a punt per transmetre emocions intenses a la gent.

3.- Quines col·laboracions heu tingut en aquest disc?

La col-laboració del disc és a càrrec de Dani Macaco. Amb ell compartim moltes idees respecte al que ha de ser la nostra música, tant en directe com en els discs. També intentem fer veure que estem més a prop d'altres artistes i gèneres del que podria semblar. Tenim moltes ganes de trencar esquemes i etiquetes. La música és música. Emocions, sensacions, sentiments i per sobre de tot alguna cosa que ens uneix els uns amb els altres.

El tema en el qual participa es diu "Corren", ell va triar aquesta cançó i també i va afegir el troç de lletra que canta. Va quedar prendat de la cançó i de l'emoció que transmet. Va ser un plaer i alhora un elogi que s'hi fiqués tant a dins. Ara esperem defensar-la junts algun dia, dalt de l'escenari.

En el bonus track del disc també hi ha dues peces on hi col-laboren la Beth i en Cris Juanico. La primera és "No és nou", un senzill del disc "8", aquesta versió és inèdita i la gent encara no la podia tenir a casa. La segona és "Turquesa" la cançó que varem fer junts amb el Cris per la pel·li Rock&Cat.

4.- Quines són les principals diferències entre aquest disc i els vostres treballs anteriors? Sempre he tingut curiositat.. Per què vau triar "Gossos" com a nom pel grup?

Les diferències són òbvies. Primer el pas del temps. Ja no som aquells "pipiolos" de divuit anys que tocàvem pels carrers i jugàvem a passar-nos-ho bé i prou. Ara tenim ganes de córrer riscos i de mostrar quina és la nostra forma d'entendre la vida en aquesta nova perspectiva. Aquest disc musicalment s'emmiralla en les propostes que ens arriben de fóra, sobretot amb el Pop d'Anglaterra i també d'alguns grups de Rock dels EUA. Hem intentat fer un disc actual, modern, d'avui que reflexi tant en els textos com en el so, que estem vivint al 2007 i que les coses canvien i nosaltres amb elles, no és moment de viure en el passat, és moment de construir futur. Els discs cada cop sonen millor i cada cop podem reflexar més gràcies a la producció, com volem sonar en cada moment.

El nom Gossos ve d'una època en la que la nostra vida s'assemblava molt a la vida de gos. Tardes de mandres, carrers ombrívols i locals atrotinats formaven el nostre paisatge. Ens semblava que reflexava coses de la nostra personalitat.

5.- En què us inspireu per escriure les lletres? Què voleu transmetre amb elles?

Lluny de formular textos gaire intel-lectuals, tenim ganes de reflexar molts dels dubtes que representen la nostra generació. Som la primera generació condemnada a viure pitjor que els seus antecessors. Vivim en un món que ha deixat enrere les utopies i els idealismes per l'individualitat. D'alguna forma reflexionem sobre que no hem de deixar que tot es converteixi en un mercat on tot té preu. El consum és avui el nostre càncer. Vivim només per fer diners i gastar-los tant ràpidament com puguem. Hem deixat enrere valors com l'amistat, el companyerisme, el treball en grup... la disciplina interior. Ens desmunten per tot arreu i contínuament ens manipulen i ens menteixen per fer-nos anar a tots plegats de la mà, com si fóssim un ramat que va directe a l'escorxador.

Creiem en els valors pels quals continuem junts, d'alguna forma som el reflex que si es treballa amb grup, millor.

Dins de tot aquest ventall, sempre hi ha temps per enamorar-se que és gratuït, per riure una estona i passar-s'ho bé. Hi ha algú que qualifica els nostres discs com si fossin llibres d'autoajuda. Jo crec que en realitat ens ajudem a nosaltres mateixos, escrivint cançons ens convertim en millors persones, d'alguna forma ens ajuda a sincerar-nos amb nosaltres mateixos i si d'alguna forma això arriba a algú, ja ens sentirem contents d'haver existit.

6.- Dediqueu un tema a l'assassinat a les festes de la Patum de Berga de l'any 2005 del jove Josep Maria Isanta. Per què aquest homenatge?

Moltes vegades tots plegats escrivim o escoltem cançons que expliquen coses que ens queden molt lluny. El que li va passar al Josep Maria, és una cosa molt propera. Nosaltres anem de Patum, nosaltres som joves que sortim a divertir-nos... per tant el que li va passar a ell ens podia haver passat a nosaltres.

Aquesta cançó és per canalitzar la ràbia i l'impotència que va generar aquesta mort, la mort d'algú que no havia fet res per mereix-se-la. Els que el van matar no sabien el que es feien, em sap greu per a ells, que sempre viuran amb aquesta maledicció.

I per altre banda és un homenatge a la seva família, amics i bona gent del Berguedà.

7.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc:

- Oxigen

Parla d'una parella que es retreuen l'un a l'altre les coses que no funcionen. No existeix l'amor etern. Les parelles s'han de cuidar i treballar, i perquè funcioni s'ha de recordar si allò que va fer que estiguessin junts, encara respira. És un tema d'essència Pop. La tornada són dues veus octaves per reflectir el caràcter masculí i femení de la peça.

- Corren

Sembla que alguna cosa s'ha acabat, però les paraules i les imatges són difícils d'esborrar. És el regust que deixa una relació que potser s'ha acabat, un entremig d'alegria i desesperança. És un reggae molt melòdic, a l'estil Marley (Redemtion Song) on hem substituït la rítmica de la bateria per patrons electrònics i atmosferes que aporten un cert recolliment.

- Històries

És una cançó que parla de diferents històries i situacions amb un final inquietant. Et convida a viure la vida com una aventura. És un tema molt "canyero", i als concerts serà molt divertit tocar-la.

- El camí

Parteix d'una base musical molt rockera. En un principi la vam batejar com l'STP (Stone Temple Pilots) a causa de la contundència musical amb la qual es va engendrar. Però de mica en mica va anar derivant cap a una onada més anglesa i més melòdica. Musicalment té semblances amb d'altres cançons com "Alguna cosa", o "Una oportunitat". Parla dels diferents camins que troba, segueix o escull cada persona.

- Un Món de Flors i Violes

És una ironia sobre el món en que vivim. Tothom ha de ser responsable dels seus actes i si vols que fem el hippie per sentir-te millor, doncs ho fem i punt, però posat les piles ja. S'ha de predicar amb l'exemple.

- En un Instant

Un homenatge a un noi, als seus amics i família, i a una Festa, la qual admirem molt, per la seva profunditat, per la seriositat i respecte que desperta. És un crit de ràbia contra la merda que tenien al cap, els que el van matar. Intentem aproximar-nos al Hip-hop, estil que cada cop té més adeptes i més subestils. L'estrofa és rapejada i els cors són contundents. Hi ha guitarres metal i una melodia Pop.

- Deixa't portar

Parla de les frustracions que es poden tenir després d'haver lluitat per alguna cosa, com ara l'amor, la feina o un amic. Destaca la capacitat de seguir endavant creient més en un mateix.

- La Nit s'acaba

És una cançó "rocanrolera", amb so garatge i molt directe. Parla d'un noi que sap que aquesta serà l'última nit que passarà amb "ella" i vol allargar-la tant com pugui. Sortir i divertir-se fins que es faci de dia tot i saber que el món per ell s'acabarà aviat, quan ella marxi aquesta nit.

- Resistirem

Una reflexió sobre el model de consum, la publicitat, l'opinió pública...per sobre de tot hem de resistir com a persones, com a individus.

- Nits de Glòria

Parla d'aquells matins de ressaca en què et notes a tu mateix més que mai i et planteges on ets. I, a més, tens un molt bon record de les nits on ofegaves les preguntes. És una cançó amb un aire pop anglès, tothom a saltar.

- Les Ampolles

És una faula sobre un home que és capaç de fer anar de cul tot el món, creant un muntatge o una falsa esperança. És el que fan els grups de poder d'aquest món: s'inventen motius i històries per justificar coses com la guerra d'Iraq o l'Eix del Mal. En aquests casos el que menys els importa és la veritat.

- Temps Mort

Una mirada al passat. Un temps mort per aturar i recordar les primeres batalletes i de com veiem el futur, amb la colla d'amics, que en aquells moments eren la teva família.

- L'illa

Inspirada en un conte Sufí. De vegades, calen noves perspectives per veure's un mateix. Parla d'una illa, d'un miratge, un lloc on podríem viatjar un temps. I des d'allà, veuríem amb una altre òptica tot allò que ens passa.

- No és nou (amb la Beth)

Aquest tema parla de les mobilitzacions que la nostra gent va fer en contra de la guerra d'Iraq i com malgrat això no va servir de res. Sempre ens prenen el pèl, ens acaben manipulant per fer de nosaltres el que el mercat desitja, guerra per petroli.

8.- Tinc entès que el proper videoclip l'enregistrareu en directe amb la col·laboració del públic assistent als concerts. Com sorgeix la idea i com es durà a terme?

És una proposta conjunta que vàrem idear amb la gent del ritmes.net. Ens semblava molt bona l'opció de fer participar la gent, n'hi ha molts d'ells que ja ens pengen al youtube, per tant per què no podem fer entre tots la filmació d'un clip? Ja veurem com va la cosa, però ens fa certament molta il-lusió.

9.- Quins són els vostres projectes professionals més immediats? Com es planteja la gira de presentació del disc?

La veritat és que el més important ara mateix és recuperar-nos de la gravació que encara cueja i agafar aire per fer una gira que no deixarà a ningú indiferent. Aquest és el nostre repte. Ara ve allò que més ens agrada, tocar en directe i suar la samarreta.

Ja hem fet un parell de presentacions d'entrenament. Una a casa, a Manresa, a la sala "El Sielu", ho devíem als nostres amics i seguidors, l'altre va ser a Luz de Gas pels socis del TR3S C i la propera serà el dia 3 de Maig a la Sala Bikini de Barcelona que espero que estigui plena a vessar com el tancament de gira que hi vàrem fer el novembre passat.

10.- Com es un dia d'assaig al local dels Gossos? Com aconseguiu mantenir la unió del grup i el bon rotllo després de tants anys?

Doncs principalment això s'aconsegueix amb estímuls i il-lusions compartides. És un projecte comú, per tant demana que tots estiguem al cent per cent. Per fer-ho és important que riguem i ens divertim junts, no només compartim els mals moments, també els bons.

Quan entrem al local, és per treballar, per buscar nous objectius i de fet fer alló que ens agrada fer junts, tocar i tocar.

11.- Podré tornar enrere. El tribut a Sopa de Cabra, un dels vostres referents. Per què vau triar "Sota una estrella"?

Era hora de fer un homenatge als nostres col-legues. Ells han deixat el llistó molt amunt, fent grans cançons que ja formen part de tot un poble, els admirem i hem compartit escenaris un munt de cops, per tant era fàcil que nosaltres hi estiguéssim d'acord.

"Sota una estrella" era una cançó que d'alguna forma podia reflexar la nostra transformació. Era una cançó acústica que elèctrica podia sonar molt potent, era moment de fer-la major d'edat.

12.- Quines cançons porteu al vostre reproductor musical?

El nostre ventall melomaníac és súper variat, molt més del que podríeu pensar, escoltem tot tipus de música i tot tipus de gèneres.

Te'n dic tres amb els quals estaríem tots d'acord. Pete Yorn, el primer disc (music for the mornig after), Dead cut for cutie (Plans) i Finley Quaye (Much more than love), per exemple.

13.- S'acosta Sant Jordi. Recomaneu-me llibres..

Un parell, "La pell freda" d'Albert S. Pinyol i les "Cròniques" o memòries de Bob Dylan.

14.- Alguna cosa que vulgueu afegir i que no us hagi preguntat.

Que tenim una pàgina web totalment renovada i esperem ja, les vostres visites.

Culturarock.org