1.- Què podem trobar a "Relax", el vostre darrer treball? Per què "Relax" com a títol del disc?

RELAX és bàsicament un disc de Rock and Roll. Ha estat gravat en l'atmosfera idònia i amb la gent adecuada.
Accesòriament és el primer disc de Lax'n'Busto amb en Salva Racero com a cantant després que en Pemi Fortuny deixés el grup.

El títol preten reflexar aquest re-inventar-nos.

2.- Com heu viscut vosaltres i el vostre públic el canvi de formació? Heu sentit molta pressió pel fet de canviar de cantant?

Nosaltres l'hem viscut amb moltíssima il-lusió. El fet d'anar a Estats Units a gravar amb una persona que ha treballat amb Red Hot, Johnny Cash, Rem, Tool, System of a down…etc… ens ha motivat moltíssim. També el fet que el nou cantant tingués totes les ganes del món ha col.-laborat en aquest sentit.
Després de 20 anys hem tornat a començar.

El públic s'ho ha prés molt millor del que pensàvem. El fet que els mitjans de comunicació només es fixin en la figura del cantant feia que pensèssim que el públic faria lo mateix però la gent ens ha demostrat que va molt més enllà que la premsa.

En Salva sembla que faci anys que canta amb nosaltres.

3.- Quines col-laboracions heu tingut en aquest treball?

Al final cap ni una! És un treball cent per cent Lax'n'Busto.

4.- Heu anat als Estats Units a fer la gravació del disc. D'on sorgeix la idea i com ha anat l'experiència?

Teníem ganes d'agafar un productor que escoltés la nostra música sense prejudicis idiomàtics, polítics, etc…
Ens va surtir l'oportunitat d'anar a l'estudi de la Sylvia Massy i no ens ho vam pensar ni un segon.

L'experiencia ha estat increible en tots els sentits: una petita aventura, hem après anglès, hem après com es fan els discos de Rock and Roll, ens han tractat de maravella … guapíssim.

5.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que formen el disc:

- Perdut

Potser la cançó més relacionada amb bandes com Franz Ferdinand, Strokes, i d'altres que escolto actualment.

- El blues del diumenge

Una bona manera de passar la ressaca. La va escriure l'Edu Font.

- Si tu vols

Estil lax’n’busto al cent per cent.

- La terra

La van escriure entre el Pemi, Jimmy, Salva i Cristian.

- No és massa tard

Li tinc molt de carinyo, és una balada estil Beatles.

- Abraça'm

Comença amb un piano Wurlitzer distorssionat i acaba a dalt de tot. En directe el Pemi és llueix amb el solo final.

- Per tu mare

El Pemi la va fer per la seva mare amb una lletra molt dolça contraposada a la canya de la música.

- Ara o mai

Un lema de vida.

- Veig, sento i penso

És la segona balada del disc.

- Més enllà

És la cançó més optimista del disc.

- En tu jo sóc etern

El Cristian li va dedicar al seu fill Marçal.

- He somiat

Aquesta és molt especial perqué es la primera que ha fet en Salva amb Lax'n'Busto.

6.- Pel que fa a les lletres, hi ha alguna diferència de temàtica respecte als discos anteriors? En què us inspireu per escriure-les i què voleu transmetre amb elles?

Parlem del que ens passa, del que veiem pel carrer, d'amics, coneguts, coses que ens passen pel cap... De fet no hi ha hagut gaires diferències amb els anteriors.

7.- Com és la gravació d'un videoclip dels Lax'n'Busto? Com sorgeixen els conceptes visuals?

Cada clip és un món i, per tant, no hi ha pautes. L'ultim ha estat "El blues del diumenge" i l'hem rodat a La Mirona de Salt en un dia imitant un concert en directe. El realitzador hi ha afegit animacions per ordinador i n'estem molt contents.

8.- Quins són els vostres projectes professionals més immediats? Com va la gira de presentació del disc?

Aquest any tenim ganes de sortir dels Països Catalans. Hem estat a Estats Units, anirem a Frankfurt, al Pais Basc, a Xile, a l'Argentina, a l'Uruguay i és posible que també a l'Equador.

La gira de presentació està anant molt bé. Ve moltíssima gent als concerts i el públic sembla connectar molt amb el nou disc.

9.- El millor concert al que heu assistit com a públic. Amb qui us agradaria compartir escenari?

A mi em va agradar molt la penúltima gira dels Rolling Stones. M'agradaria compartir escenari amb ells mateixos per exemple però també amb qualsevol artista, conegut o no, que em motivi.

10.- Un consell pels grups que comencen.

La il-lusió supera totes les barreres!!

11.- Què li cal a la joventut dels Països Catalans?

El mateix que a la joventut de tot el món: diners, un pis, felicitat, pensar una mica en els demés etc…

12.- Un llibre que ens vulgueu recomanar i un destí per viatjar.

Tor: Tretze cases i tres morts, d'en Carles Porta...

Ja que vam estar a Califòrnia, és lògic recomanar-vos que hi aneu. ( Jo no aniria a L.A perà a San Francisco, Colorado Canyon., Las Vegas, etc... val la pena).

13.- Quines cançons porteu al vostre reproductor musical?

No tinc Ipod però si vols saber música que m’agradi ... Beatles, Rolling Stones, David Bowie, Velvet Underground, Mozart, Triana, The Strokes, Manu Chao, Jofre Bardagí. També ara estic gravant als Whiskyn's i els escolto cada dia.

14.- Una reivindicació.

La dificultat per als músics Catalans d'aparèixer als mitjans de comunicació públics és exagerada. Si no arreglem aquest problema la música en Català tendirà a desaparèixer ja que la crisi de la indústria musical és especialment dura per les cases de discos petites.

15.- Alguna cosa que vulguis afegir i que no t'hagi preguntat.

M'agradaria entendre per què les emisores comercials catalanes (és a dir les que viuen de punxar música) ens punxen moltíssim i, en canvi, les emissores públiques ens obvien constantment fa ja massa anys.

A tots els països del món els artistes que més públic mouen són els que més apareixen als mitjans amb l'excepció de Catalunya... mai no serem normals!!!

** Respostes per Jesús Rovira **

Culturarock.org