1.- "Sent amb mi". Per què heu triat aquest títol per aquest nou disc?

Totes les cançons del disc giren al voltant de diverses formes de sentir. I no ho hem fet així de forma gratuïta o arbitraria, té la seva explicació.
Durant aquests dos anys d’impàs entre la publicació del “Saps” l’any 2000 i el “Sent amb mi” aquest 2006, hem pogut sentir moltes sensacions i emocions. Moltes d’aquestes sensacions han estat positives, com ara l’alegra, l’optimisme, l’eufòria... Però, també hem viscut temps durs. Han marxat moltes persones i això ens ha provocat molt dolor i buidor. Aquestes sensacions enfrontades, tot i això, ens han fet arribar a la conclusió que –tot i els moments difícils- el que importa en aquesta vida és sentir, sentir en majúscules. Per això, el nostre lema és “Sent amb mi”, perquè sentint ens n’adonem que estem vius i que hem de viure la vida dia a dia i minut a minut.

2.- Què es el que podem trobar a "Sent amb mi"?

Mai hem buscat ser ni innovadors ni originals. Som el que som, i fem la música que fem. Et pot agradar o no, però som sincers en tot el què fem i hi creiem cegament. A “Sent amb mi” s’hi poden trobar 10 cançons d’estil poper, amb tocs de rock, que expressen diferents formes de sentir. Sense cap més pretensió. Amb l’únic objectiu d’agradar i fer passar una bona estona a qui li agradi. Fem música per acompanyar a la gent que ens escolta en els bons i mals moments, i això és el que més ens agrada.

3.- Amb quines col-laboracions heu comptat en el moment d'enregistrar-lo?

Estem satisfets de com va anar tot el referent al nostre anterior disc, el “Saps”, i per això hem repetit tot l’equip. Des del productor, en Lluís Parisé; a en Jesús Vilamajó a les fotos, en Daniel Rull al disseny, o a Qdevel en la construcció del nou web.
Creiem que si comptes amb un bon equip, el millor és repetir-lo. A part, amb tots ells hi tenim una estreta relació, saben perfectament el què volem i com ho volem.
A més, hi afegim la complicitat de la discogràfica PICAP, que està fent una gran feina perquè aquest disc no quedi desapercebut.

4.- Quines són les principals diferències entre aquest nou disc i els vostres treballs anteriors?

Crec que continuem sent fidels al nostre so. Segur que si algú ens havia escoltat al “Saps” i escolta ara un tema del “Sent amb mi” fàcilment ens podrà reconèixer. Sabem que no és el moment de fer un canvi radical en el nostre estil ni en la nostra manera de fer les coses.
Tot i això, “Sent amb mi” és un disc més elaborat, ja que hem comptat amb més suport, teníem les idees més clares –l’experiència és un grau-, i hem tingut temps per pensar-lo, digerir-lo i finalment parir-lo.

5.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que formen el disc:

-Què donaries per mi?

Parla sobre el joc de l’amor i les noves maneres de conèixer persones. Què fort que puguis trobar l’amor de la teva vida en un xat, no? Què fort perquè és tot atzar. Si aquell dia determinat no t’haguessis connectat potser no haguessis conegut a aquella noia o noi que tan t’agrada. A la vida passa igual, però potser amb Internet queda més clar o visible aquest joc d’atzar que és l’amor.

- Qui pogués

Aix... Qui pogués estar amb mi? Qui pogués estar amb tu? Què maco que es dir-li a una persona que tot i que tinguis molts defectes, si ve amb tu, intentaràs fer-la feliç... Qui pogués...

- Sense

Abans et parlava que durant el tems de preparació del “Sent amb mi” havíem perdut algunes persones. Aquesta cançó va dedicada a una d’elles. Sense... és la buidor que et queda quan marxa algú...

- Encara que

No t’has adonat mai que l’has cagat molt amb algú quan l’has perdut. Doncs, just a la fusta.

- Tortura'm un cop més

Crec que és molt divertida i amb un missatge molt clar. És molt fort però crec que quan ens fan més mal, a vegades més ens agrada. Ens poden tractar malament quan estimem i no ens estimem, però ens sentim atrets. Ara bé, oi que el que realment ens fa mal és la indiferència... Oi que és la major tortura?

- Endavant

Som d’una terra i som com som. Val la pena estimar-la i valorar-la. Sense fixar-nos cap límit.

- Penso

Després d’una mala estona, cal mirar cap endavant i saltar!

- S'està fent fosc

Mai t’has sentit buit? Mai has notat que la boira que potser envaïa els teus carrers, et calava com un dimoni el cos?

- Sentirem la vida

Al contrari de “S’està fent fosc”, aquí fem un contrapunt cap al record dels bons moments que hem de fer que continuïn.

- Sent amb mi

Vols sentir? Doncs, perquè no ho fas amb mi? Així de fàcil (o difícil).

6.- Com és el procés de creació d'una cançó de Lexu's? En què us inspireu en el moment d'escriure?

Doncs ens venen en els moments més inesperats. A vegades tens èpoques que estàs molt inspirat, i de vagades no et surt res de dins. Després de tenir una bona idea però, s’ha de treballar per fer-la créixer.

7.- Quins són els vostres projectes professionals presents i futurs?

Tirar endavant amb la nostra música com ho hem fet fins ara, al nostre rotllo.

8.- Iniciatives com la P.A.E. (la Plataforma d'Autoeditors).

Ens sembla una bona iniciativa, però no puc ficar-me a valorar-la perquè no la conec amb deteniment. Pel que sé, és vital pels autors i grups.

9.- La contracultura, la psiquedèlia, els anys 70 i el moviment hippy.

A nosaltres i ho dic en serio, ens sembla tot bé. És a dir, que cadascú faci el que vulgui i pensi el que pensi. Saps què crec que és important, respectar els altres. Tant si ets contracultural, comercial, alternatiu... A mi, algú que s’ho curri em mereix tot el respecte, faci la música que faci.

10.- Què li cal a la joventut dels Països Catalans?

Crec que pel nostre esperit, nosaltres mai ens posarem a valorar o a ser visionaris del què ha de fer la gent o de què li cal.

11.- Què afegiríeu o canviaríeu de l'actual panorama de la música feta als Països Catalans?

Crec que l’important en aquest cas no és el col·lectiu, sinó les persones. Potser nosaltres mateixos no ens hem de posar etiquetes, perquè ja ens les posen prou els altres. Curro i més curro. Creure en el què fas i anar a la teva bola intentant no molestar ni posar-te amb els altres. Complicat? Potser sí, com a mínim, intentem-ho.

12.-El vostre Top 5 musical, (els cinc discos que més us agraden, en general).

És complicat. Crec que el més important són les cançons i no els grups. Tots tenen i tenim bones i males cançons segons els gustos i les preferències de cadascú.

13.- Un destí per viatjar.

Qualsevol lloc on et sentis algú. Qualsevol lloc que et sentis alguna cosa més que un simple número.

14.- Una reivindicació.

Sentir. Avui dia, cada cop crec que ens sentim més buits...

Fotografies: Jesús Vilamajó

Culturarock.org