1.- Com i quan va començar en Lluís Cartes al món de la música?

Vaig començar estudiant violí als 6 anys sota la tutel-la de Gerard Claret, més endavant vaig cursar un parell d'anys de piano amb Pere Manuel Vallès, mentre acabava solfeig i harmonia. Quan vaig tenir 17 anys, vaig baixar a BCN a l'Aula de Jazz a estudiar bateria amb Quim Solé i teoria musical i del Jazz amb Publio Delgado. Després de titular-me en tècnic de control de so i tècnic en post-producció d'audio-digital a MK3, vaig anar al Taller de Músics de Barcelona cursant Piano amb Joan Munné, bateria amb l'Alex Tenes i combo amb José Luis Gámez. Després vaig cursar a l'Institut del Teatre tècniques de les arts de l'espectacle i titulació de director de cors i orfeons a l'institut Llongueras amb Lluís Millet.

2.- Quins són els teus principals referents musicals?

La veritat és que m'agrada tot tipus de música, des de la clàssica fins al funk metal. Cada etapa té la seva pròpia música (o banda sonora).

3.- Què ha suposat per tu ser el gunyador dels conscursos Sona 9 2005 en la categoria cançó d'autor i alhora el guanyador també del Premi Carles Sabater 2005? T'ho esperaves?

Enregistrar un disc sense haver de pagar un duro (cosa que no havia fet mai fins ara, sempre que he grabat ho he fet invertint els propis estalvis).

No m'ho esperava. Vaig presentar la maqueta, que ja tenia feta, i sense esperar-m'ho em van trucar dient que havia estat seleccionat per a la final. A partir d'aquir vaig començar a treballar més seriosament en el directe per a fer un bon paper el dia de la final a Figueres.

4.- Està a punt de sortir a la venda el teu primer disc en solitari, "Camina descalç". A grans trets, què hi podrem trobar en aquest treball?

Hi podem trobar lletres que parlen de la condició humana, d'olors, de pensaments, sentiments, colors, paisatges, etc... és bastant "xiruquero"!

5.- Amb quines col-laboracions has comptat en el moment d'enregistrar-lo?

Han col.laborat en el disc, els Fluxes que és la banda que m'acompanya en els directes, els Gossos, en Marc Parrot, en Marc Prat (contrabaix), i en Marc Cartes. Ja ho veus tinc predilecció pels Marcs.

6.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc:

Camina descalç

Les petites coses que no sabem o no volem veure, són les que més feliços ens fan.

Ets

Relació entre un mateix i un ent femení sense el qual no pots viure.

La fageda

El joc d'estirar i arronsar la corda.

Caníbals

Definició exhaustiva de l'home occidental.

Sol com un mussol

M'he deixat pintar i pentinar per qui tot ho remena.

El teu tresor

Viatja a allà on vols arribar.

Decidiré:

L'egoïsme en primera persona.

Soques i secrets

Menairó, follet de bosc feliç, i que gaudeix de tot allò que la natura li dóna.

Sorres al vent:

Última intentona per a que et quedis.

L'horitzó sorprès

Pau.

7.- Quins són els teus projectes professionals presents i futurs?

He estat treballant amb en Marc Parrot en el disc del Club Super3 de TV3, i he composat la música de Boris I rei d'Andorra de Beth Escudé. Hi han alguns projectes previstos per a teatre que encara no estan del tot definits.

8.- Com veus l'actual panorama de la música en català? Hi ha manca d'oportunitats?

El cert és que, a la gent, sempre li costa més sentir música en català que no pas en castellà o anglès, però crec que s'està fent bona feina i sobretot per part de les institucions que promocionen la nostra cultura. Escolto música en català des de sempre i a mi no em sembla estrany, però malauradament les grans campanyes comercials i publicitàries fan molt mal a tota aquella gent que fem aixo per necessitat i alhora per a reivindicar la nostra llengua. Escriure en català i cantar en el meu idioma matern no em crea en cap cas cap conflicte.

9.- La globalització i les seves conseqüències. La teva opinió sobre el tema.

Crec que la globalització és molt bona, però no com s'està duent a terme. La conjunció de cultures, pensaments, conductes, religions, tradicions i maneres de fer són positives per a l'enriquiment de la ment social, però el problema crec que radica en que la única globalització que interessa als nostres governants, no és pas la cultural sinó l'econòmica.

10.- La pirateria, el Top Manta i la crisi del sector discogràfic.

Només he comprat una vegada al Top Manta (El segon disc de Manu Chao), vaig fer-ho perquè d'alguna manera ell m'ho havia demanat a través de les seves cançons, però crec que el problema no és pas de la gent que intenta guanyar-se la vida venent discs pirates, sinóde tota la indústria, que durant els darrers anys ha gaudit de molts avantatges (econòmics) i ara no saben trobar o no busquen la fòrmula per a protegir l'autor (que ja fa anys i panys que és l'última baula de la cadena).

11.- Què li cal a la joventut dels Països Catalans?

Creure que som Països Catalans i que tenim un cosa que només nosaltres tenim.

Estar atents a tots el moviments polítics que succeeixin als Països Catalans i a l'Estat Espanyol.

Repetir, si cal quatre vegades, la mateixa frase, però en català abans que utilitzar el castellà (als Països Catalans, evidentment).

12.- Un llibre que ens vulguis recomanar.

Les portes de le percepció (de Aldous Huxley).

13.- El teu Top 5 musical, (els cinc discos que més t'agraden).

Rememberance (Trilok Gurtu)

Imaginary Day (Pat Metheny)

So (Peter Gabriel)

Dioptria (Pau Riba)

Ten sumonners tales (Sting)

*N'hi han molts més, però potser aquests...*

14.- Una reivindicació.

Lluita pel que et rou per dins.

Culturarock.org