Entrevista – Reportatge
a Nua - |
1.- Com i quan va començar en Marc Grasas al món de la música? Vaig començar a tocar la guitarra quan tenia nou anys. Durant
dos anys vaig anar a la típica acadèmia de barri on em van
ensenyar els primers acords.
M’agraden molts estils musicals. Sempre trio la música que
vull escoltar depenent de l’estat d’ànim. A casa tinc
discs de tot tipus, jazz, blues, folck, rock, etc.
Tant els Bars com Els
Pets m’han donat l’oportunitat de créixer
com a músic.
Lluny és la carta de presentació
del meu projecte personal NUA.
És un disc on es barreja el folck mes acústic fins al rock
mes elèctric. Es un recull de cançons que he composat en
diferents èpoques i que tenia la necessitat de gravar i interpretar-les
en directe.
- Port Lligat Es una cançó instrumental que està inspirada en els paisatges de Cadaqués i en concret el de Port Lligat.
Parla de quan una relació sentimental es trenca. No es una cançó de mal rotllo al contrari, la lletra diu que encara que això s’ha acabat desitjo que et vagi molt bé.
Es la relació que té un músic amb el seu instrument, en aquest cas el guitarrista i la seva guitarra.
Els primers mesos de quan t’enamores sempre són màgics, a mi em va donar per escriure aquesta cançó. Sembla que en el mon del rock reivindicar aquestes coses es una mica cursi però a mi m’agrada parlar-ne perquè són sentiments molt quotidians i que a tots ens han passat.
Es Molinar es el barri on hi visc a Mallorca. És un barri molt especial perquè està davant del mar i hi viu gent força bohèmia com pintors, músics, escriptors. fotògrafs, etc.
Parla sobre els maltractaments, en concret els de les dones que son maltractades per la seva parella.
Una altre cançó que parla del mar, el mar m’apassiona, suposo que es nota, no??
Si tens una persona que et recolza i t’accepta tal i com ets, tens un gran tresor.
Bé... tothom ja sap de que va, no?
Les grans ciutats industrials moltes vegades t’agovien i t’ofeguen i sents la necessitat de sortir corrents.
Cada vegada la vida es més cara i els joves ho tenim molt malament per arribar a final de mes, es una cançó on tracta aquestes qüestions des de un punt de vista força irònic.
Quan un amic et falla és de les coses que fan mes mal, les persones canvien i moltes vegades no podem entendre perquè em perdut un amic.
La darrera cançó del disc és molt especial per mi. Toca el violí en Bernat Cabot ( violinista de Música Nostra ) i li dóna un aire molt bonic. La lletra es molt quotidiana i descriu un diumenge d’hivern casolà.
6.- Quins són els teus projectes professionals presents i futurs? Ara estic totalment capficat amb aquest disc, la intenció és tocar en directe tot el que podem i quan acabi l’any començar a preparar el segon disc de NUA.
És molt difícil començar amb un projecte nou perquè
no hi ha un mercat sòlid per la música cantada en català.
Els països occidentals cada vegada ens assemblem més entre
nosaltres i anem imitant tot el que surt dels Estats Units. Substituïm
els nostres referents culturals per uns altres que ens imposen i d’aquesta
manera perdem la nostra identitat personal i cultural.
9.- La pirateria, el Top Manta i la crisi del sector discogràfic. Quin creus que serà el futur? El que més em preocupa de la pirateria és el poc valor
que se li dona als discs. La música és converteix en un
objecte d’usar i tirar i el valor artístic no en queda reconegut.
Creure més en el potencial artístic dels músics dels països catalans i en general de totes les arts. No tot el que ve de fora és millor que el que tenim aquí.
11.- Iniciatives com la P.A.E., (la Plataforma d'Autoeditors). Crec que són bones iniciatives i que és molt positiu tenir noves vies per poder triar la forma en que vols gestionar la teva música.
Dins el darrer blau de Carme Riera.
13.- El darrer disc que t'has comprat. Una recopilació de Django Reinhardt.
Escoltar música en directe! Que tothom tingui interès en descobrir noves propostes i anar a concerts de grups desconeguts, sempre ens podem emportar una bona sorpresa!
Culturarock.org
|