1.- Com i quan va començar en Pep Blay al món del periodisme musical?

Vaig estudiar filologia a la universitat, perquè volia ser escriptor. En un diari de Tarragona, "Catalunya Sud", l'any 86/87 vaig començar a escriure sobre temes de cultures i espectacles. El primer article que vaig escriure va ser una entrevista a un grup d'amics meus que aleshores despuntava a Tarragona en els ambients alternatius de la ciutat sense tenir més que una maqueta: Els Pets. El diari "Catalunya Sud" va desaparèixer i vaig entrar a treballar a l'AVUI l'any 89 escrivint bàsicament sobre llibres i literatura nordamericana, tot i que de tant en tant feia algun article relacionat amb la música, que era la meva altra passió: literatura i música. Em feia un fart de comprar discos i anar de concerts. Així que l'any 93, quan va quedar vacant a l'AVUI la plaça de redactor de música dins la secció d'espectacles, se'm va presentar la possibilitat i... ja ho veus!

 

 

 

 

 

 

 

2.- Quins són els teus principals referents musicals?

Gràcies als meus germans grans, de petit em vaig enganxar a David Bowie, Lou Reed, Doors, Dylan, Llach, Sisa i la Dharma. Quan vaig tenir personalitat pròpia, ja adolescent, em fascinava l'ona sinistra: The Cure, Siouxsie & The Banshees, Joy Division, Nick Cave, Sisters of Mercy, The Stranglers. Com tot "post-modern" de l'època flipava amb la movida madrileña, especialment amb Radio Futura i Parálisis Permanente. També era fan de Talking Heads, Tom Waits, Michael Nyman, Wim Martens i Phillip Glass. Amb el temps he incorporat Pj Harvey, Suede, Björk, Radiohead, Nirvana i Bunbury. Com a periodista musical he descobert algunes lletres i interpretacions brillants d'Adrià Puntí, Sopa de Cabra i Els Pets, que tenen un univers que em resulta molt proper. També m'encanten Antònia Font, Roger Mas i Gerard Quintana en solitari. En general, podria dir que els meus referents són poetes que canten. Literatura i música, les meves dues passions.

 

 

 

 

 

 

 

3.- Un petit comentari sobre els teus llibres editats:

 

- Si et quedes amb mi - Sopa de Cabra

Trencar la por al full en blanc. Plantejar-me per primer cop un llibre amb uns ulls d'escriptor i no com a periodista. Gairebé com una novel.la. L'inici d'un canvi professional en la meva vida. Musicalment, entendre amb raons de pes la història i el per què del rock en català, i redescobrir algunes cançons màgiques com "El far del Sud" o "L'estiu dels anys".

 

 

 

 

- Cara a cara - Els Pets

Regressió a les meves arrels. Reviure el meu passat a Tarragona i recordar d'on vinc, per què sóc el què sóc. Literàriament, un nou repte: si la vida dels Sopa era un drama èpic, la dels Pets una comèdia britànica. Per això la vaig escriure en forma de guió televisiu. Musicalment, redescobrir la poesia dels petits moments quotidians gràcies a cançons precioses com "Aquest cony de temps" o "Noia de vidre".

 

 

 

 

- Vampíria Sound

Un exorcisme. La barreja de la meva vida amb la ficció. Vomitar les meves neures i buidar-me, per poder fer net i tornar a recomençar la meva vida interior. Més que la meva primera novel.la, és un deliri literari a partir dels eixos que fins al moment d'escriure-la van marcar la meva vida. Sexe, alcohol i rock and roll. El món dels vampirs i de la nit, la música i la bohèmia. Amb sang i morts com a fil conductor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4.- El teu darrer llibre "Lo demás es silencio", biografia d'Enrique Bunbury. Com has viscut la redacció d'aquest llibre i què en destacaries?

Sens dubte, ha estat el més complicat dels meus llibres, bàsicament perquè la documentació d'Héroes i Bunbury és enorme i cal seleccionar molt, perquè es un personatge molt respectat i amb una aura de misteri al seu voltant, de vegades inaccessible, i perquè ha estat el meu primer llibre escrit en castellà, després de molts anys d'acostumar-me a treballar en mitjans de parla catalana. He hagut de viatjar molt per trobar la informació (Barcelona, Saragossa, Madrid, Cadis, Mèxic...). He redescobert els matisos de l'obra d'un mestre amb majúscules de la cançó, i ara valoro molt més la seva època amb Héroes que en el seu moment, cosa que no em passa amb la seva etapa en solitari, perquè sempre l'he trobat igual de brillant. I és clar, he reforçat una amistat personal que val més que qualsevol llibre...
El que més destacaria és que em vaig atrevir a seguir la meva intuició i escriure amb un estil literari tota la informació periodistica que havia descobert, i crec que he trobat un bon híbrid entre el llibre de llegir i el de consultar. No he escrit un document biogràfic, sinó una biografia, un gènere amb entitat pròpia literàriament parlant. Un llibre per llegir, rellegir, remenar i doblegar, com a mi m'agraden. El que a mi m'hauria agradat trobar de Bunbury en una llibreria.

 

 

 

 

 

 

 

5.- El disc d'homenatge als Sopa de Cabra. Com vas viure el fet de ser el director artístic d'aquest projecte i què et va aportar a nivell personal?

Per primer cop en la meva vida vaig fer un disc. Vaig seguir el procés de dalt a baix i vaig viure en la meva pell tot allò que abans només sabia per referències. Com a periodista musical va ser un aprenentatge total, i ja era hora! D'altra banda, em vaig sentir una mica artista decidint qui i com participaria, buscant una coherència a base de rock de qualitat, amb referents no només catalans sinó de tot l'Estat, sense manies. És el que crec que es mereixien els Sopa.

 

 

 

 

 

 

 

6.- Escriptor, guionista i periodista musical. En quin d'aquests àmbits et sents més còmode i per què?

Escriptor. El guionista i el periodista són els que donen de menjar a l'escriptor. Jo sol, amb els meus llibres, treballant al meu ritme i a la meva manera i jugant amb les paraules, puc arribar a ser molt feliç. És més, no em costa gens traslladar-me al meu món de ficció, m'interessa molt més que la realitat del periodista.

 

 

 

 

 

 

7.- Quins són els teus projectes professionals presents i futurs?

D'una banda, estic escrivint un nou llibre, aquest cop un recull de relats, tots ells units pel fet que tots incorporen elements de música i de sexe. Per menjar, vaig combinant les meves col.laboracions habituals a l'Avui (cada divendres tinc una columna d'opinió), Icat FM (recomano destins de viatges amb personalitat), TV3 (El Club, guionista puntual de programes), Enderrock (els contes de la secció Sexe, Blay & Rock and Roll). També tinc al cap la idea de fer un espectacle de poesia per treure a la llum la meva bèstia d'escena reprimida, i estic esperant que em surti la possibilitat de guionar un parell de sèries interessants per a televisió, una de ficció mitològica per a nens i l'altra de documentals de viatge. El meu somni: ara mateix, arribar a guionar una pel.lícula de vampirs (a la meva manera, és clar!)

 

 

 

 

 

 

 

8.- L'actual panorama de la música feta als Països Catalans. Hi ha manca d'oportunitats?

Interessant. La caiguda de la indústria discogràfica i l'evolució tecnològica ha facilitat l'autoedició. Els grups suposadament underground no ho tenen tan difícil per sortir a la llum. Hi ha molta varietat d'estils i de gèneres, i més bons músics que mai, tot i que molt poques vegades la qualitat tècnica va associada al talent i l'originalitat. Vull dir que surten molts grups diferents que saben copiar molt bé els seus referents, més que reinventar-se. De tota manera, hi ha un problema de base: som un país petit i amb molta oferta cultural, però no existeix la manera de fer-la arribar en condicions al públic. Ens agrada més comprar que vendre. No oblidem que Catalunya és una cultura importadora i no exportadora per tradició, que obrim els ulls com a taronges a qualsevol cosa que surt arreu del món i que no mirem el que tenim al voltant per por a sentir-nos tancats, com un complex de provincianisme que deriva en dues direccions: en la pedanteria cosmopolita o el barretinisme exacerbat. Els que no comuniquem amb l'una ni l'altra opció ho tenim difícil... (I que consti que no parlo de Països Catalans perquè em sembla que a les Illes i al País Valencià estant en una altra guerra musical encara molt més complicada).

 

 

 

 

 

 

 

9.- El Top Manta, la pirateria i la crisi del sector discogràfic. Quin creus que serà el futur?

Suposo que el control d'internet per part de les multinacionals, i tots acabarem pagant com abans, però via internet. El disc, en el millor dels casos, serà un objecte per a fans i col.leccionistes. Però a mi se'm dona fatal la futurologia. De moment, m'alegra que el directe torni a convertir-se en una eina imprescindible perquè un músic pugui triomfar. Però no estic d'acord amb què la música sigui gratis si ningú paga al músic per la seva feina.

 

 

 

 

 

 

10.- La globalització i les seves conseqüències. La teva opinió sobre el tema.

Com a viatger aventurer, tot i que les comunicacions han permès arribar a més racons del món, el paisatge urbà i la cultura, especialment a Europa, ha perdut interès perquè a tot arreu hi trobes els mateixos tipus d'edificis, de bars, de restaurants, de botigues, d'art, de literatura, de música... Musicalment, l'imperi anglosaxó ha col.lonitzat definitivament tots els ritmes del món, tot i que les comunicacions han permès que descobrim els ritmes "ètnics" més inaudits. El problema bàsic de la globalització és que tot es globalitza a l'estil capitalista seguint el model d'Occident, i jo no tinc gens clar que sigui un referent a copiar. Ni tan sols estic segur que el progrés de la nostra societat vulgui dir avançar cap a un lloc millor. Els que hem viatjat hem vist que hI ha altres models de societat i de cultura al món que estem enterrant i dels que Occident no pren nota. Es a dir, que la globalització porta a la homogeneïtzació. Tots iguals. I jo ens vull a tots diferents, ben diferents, molt diferents, respectant les nostres diferències; això sí, en un món on tots tinguem els mateixos drets.

 

 

 

 

 

 

 

11.- Un llibre que ens vulguis recomanar i un destí per viatjar.

"El palacio de la luna", de Paul Auster, i Austràlia.

 

 

 

 

 

 

 

12.- Quines cançons portes al teu reproductor musical?

"Wilma", de Gerard Quintana.

 

 

 

 

 

 

 

13.- Una reivindicació.

Contingut amb estètica i estètica amb contingut! Em reventa la superficialitat frívola de la forma per la forma i l'avorrida transcendència del contingut sense forma.

 

 

 

 

 

 

14.- Alguna cosa que vulguis afegir i que no t'hagi preguntat.

Per què me'n vaig d'un extrem a l'altre? Per què quan he complert un somni en tinc un altre? Quan seré feliç? Què vol dir ser feliç?