1.- Com van ser els teus inicis al món de la música?

Vaig començar a aprendre de música i a tocar el clarinet als 5 anys de la mà del meu avi Joan, que era música de cobla i orquestra. Recordo que em feien somiar les seves històries dels anys 30, amb l'orquestra Diamant Club, quan tardaven dos dies per anar de Solsona a la Vall d'Aran. Acostumaven a fer tota la festa major del lloc on anàven i doncs s'hi passaven tota una setmana. Quan vaig començar en una orquestra, als 12 anys, em va tocar tornar en l'autocar a les tantes de la matinada enlloc de quedar-nos a la fonda, de sguida vaig veure que les orquestres actuals no són com les què em contava mon avi.

 

 

2.- Quins són els teus principals referents musicals i literaris?

Primer Jim Morrison amb The Doors i Lou Reed amb The Velvet Underground, després el gran descobriment de Pau Riba i Jaume Sisa.
Literàriament van ser Rimbaud i Baudelaire els primers referents. Amb el temps he anat sumant referències, però les de l'adolescència són potser les que et marquen més.

 

 

3.- Què podem trobar al teu darrer treball, DP?

Cançons, música i literatura al 50%, que és el que jo entenc per cançó d'autor i, sobretot, la no submissió a un sol estil musical o literari, jo no venc sonets i valsos, ni venc inventaris ni peces roqueres: crec que un artista ha de respondre a totes les seves inquietuds i valorar-les en funció de la qualitat artística aconseguida i no en funció de l'etiqueta. Si ja l'artista es posés una etiqueta abans de sortir a veure el públic, com podria evitar després que el tanquessin en un ghetto?

 

 

 

4.- Amb quines col-laboracions has comptat a l'hora d'enregistrar-lo?

Això ha estat fantàstic, poder enregistrar una cançó a trio amb Pau Riba i Jaume Sisa ha estat meravellós. També hi ha col·laborat l'Helena Casas, de Pomada, que va posar una pandereta providencial a la mateixa cançó i unes veus en una altra.

 

 

 

 

5.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc:

- I la pluja es va assecar ...

És un tema que jo, sarcàsticament, qualifico d'anarcofeixista. És una crítica homenatge de l'individualisme mediterrani del qual els catalans som grans portadors: tot a la meva mida, jo tinc la veritat absoluta i doncs tots els altres són rucs i jo un pobre il·luminat que ho té tot clar. La part positiva d'aquest sentiment és la llibertat de creure en un mateix i tirar endavant peti qui peti, i la part negativa és el totalitarisme individual que et porta a jutjar els altres tenint en compte sols la pròpia història. Molt català, vaja.

 

- Dona'm vida

Aquesta cançó parteix d'un desencís total, parteix d'un escepticisme tan cru que acaba demanat il·lusió a l'estimada o a l'amic, és el descregut que demana que l'enganyin amb amor per poder tornar a sentir la joia de viure.

 

- No falta res

El desig de la persona estimada, l'espera del moment gloriós.

 

- Michela

El somni d'un petit moment ple de màgia i castells de focs.

 

- Rebequeria

La síndrome de Peter Pan, el nen que no vol crèixer, de petit li han fet un món a mida i no vol sofrir les limitacions ni les empentes del món dels responsables de la pròpia vida. Ho vol tot i a més a més gratis, vaja, molt català també.

 

- Descobriment

L'acceptació del propi fluir, la serenor de comprendre la vida i deixar-se portar per ella sense estridències, és el contrapunt a la Rebequeria.

 

- Ninadorm

Una cançó de bressol composada al capdavant d'un grup de nens, costa avall per una obaga a la tardor, plena de bolets i sobre una catifa de molsa, un rubí per a la meva col·lecció de petites cançons que em fan sentir realment bé.

 

- E vengo a cercati

I et vinc a buscar, amor meu.

 

- Canterbury

El primer amor, història viscuda d'adolescent a Anglaterra, escrita en el seu moment i retrobada un cop retrobat l'amor. Amor a segona vista.

 

- Non manca niente

L'original de No falta res.

 

6.- Parla'm dels teus llibres: Flors, Somnis, Camins i Serps (1998) i La teulada és oberta (i no sé on són les parets) (SC Edicions 2000). En què s'inspira en Roger Mas a l'hora d'escriure?

Ara em dedico exclusivament a les cançons i m'inspiren altres sensacions, però quan vaig escriure aquests llibres m'inspirava un desig i una necessitat de coneixèr-me a mi mateix, de treure tot el que tenia dins i estendre-ho al sol, de viure, de sentir, de deixar-me anar.

 

 

 

7.- Quins són els teus projectes professionals presents i futurs?

Les cançons, escriure cançons i seguir un camí de recerca de la bellesa, que quan la gent escolti les meves cançons senti com li acaronen la pell, com l'acomoden al sofà, com li fan pessigolles al clatell, que sentin bellesa i serenor.

 

 

 

8.- Com veus l'actual panorama de la canço d'autor feta a casa nostra?

Artísticament molt bé, els artistes estem millorant força, crec, estem perdent petits tics que ens causaven grans problemes.
La crítica i els periodistes en general també molt bé, es fan ressò del què fem, encara que TVC i TVE a qui contribuïm tots amb els nostres impostos facin com si no hi fóssim.
I el públic, vaja, encara és poc, hi comença a haver molta gent que s'interessa però en falta molta més, la cançó d'autor té menys públic que la clàssica i que el folc, és el gènere amb menys públic de tots.
L'avantatge és que el públic de la cançó d'autor no té edat, ni classe, ni status, vaja, que no és sectari en absolut i això em fa feliç. A mi la gent m'agrada i m'interessa independentment de si són indepes o no, de pagès o de ciutat, modernillos o del rollo, guapos o lletjos, comunistes o voten PP, m'és igual, a l'hora de votar o de discutir parlarem de diferència, a l'hora de volar vull volar amb tothom.

 

 

 

 

9.- Sempre faig la mateixa pregunta... és un tema que em preocupa. La globalització i les seves conseqüències. Quina opinió tens al respecte?

Fa 10 anys tenia una opinió molt clara, però potser sabia menys coses. Ara en sé una miqueta més de res, i estic perdent l'opinió. La globalització no és una cosa que puguem aturar, votar o decidir, la globalització està aquí i nosaltres ja estem globalitzats. No és res de tan greu ni tampoc res de què alegrar-se tant. Qui vulgui sobreviure sobreviurà i qui vulgui dissoldre's es dissoldrà irremeiablement. No sé què dir-te, per a mi la pregunta és com afrontar la situació, com fer
que en aquest inevitable procés vencin les parts més positives, perquè la globalització pot tenir un efecte molt positiu a l'hora de reduir les distàncies entre primer i tercer món i crec que enlloc de posar-nos sempre de cul a tot, potser valdria més la pena posar-s'hi de cara i empényer cap on a tu t'interessa, és menys cansat, més dinàmic i més
divertit.

 

 

 

 

 

10.- La película de la teva vida..

Apocalypse Now, un viatge inciàtic, un retorn a l'úter matern remuntant un riu vietnamita.

 

 

11.- El teu Top 5 musical, (els cinc discos que més t'agraden..)

Dioptria, Pau Riba.
La Catedral, Jaume Sisa.
The Velvet Underground & Nico.
Anime Salve, Fabrizio de Andrè.
Night Song, Nusrat Fateh Ali Khan & Michael Brook.

 

 

 

12.- Un llibre que ens vulguis recomanar.

Una temporada a l'infern de Rimbaud, traduït per Palau i Fabre.

 

 

 

13.- Una reivindicació.

Deixem-nos d'hòsties, si ens plau, i fem d'una vegada alguna cosa que
ens faci la vida més agradable.

 

Roger Mas i Solé

 

Culturarock.org