1.- "Mística domèstica". Per què has triat aquest títol per aquest nou treball?

Sovint em sembla que s'hagi volgut marcar una frontera entre aquelles coses que ens proporcionen sensacions de transcendència i el sentit de l'humor o bé la senzillesa. La mística domèstica és aquella mística d'estar per casa, sense pretensions, amb divertiment i sense renunciar a la realitat. La mística domèstica podria ser el sentit de l'humor que no defuig la realitat sinó que se'n riu i la gaudeix des de dins.

2.- Què és el que podem trobar a "Mística domèstica"?

7 cançons, número màgic, i 2 mantres. El total és 9 que també és un altre número màgic.

3.- Amb quines col-laboracions has comptat a l'hora d'enregistrar-lo?

Per citar-ne algunes puc dir que la producció musical i els arranjaments els ha fet Raül Fernández, Refree, un músic barceloní amb molt de talent i bon gust i la tenora del disc és la del Jordi Molina que és un dels millors intèrprets i creadors per a tenora del món.

4.- Quines són les principals diferències entre aquest nou disc i els teus treballs anteriors?

La manera com han estat composades les cançons. Aquesta vegada són cançons d'uns tres minuts i que s'apropen als cànons del gènere: estrofa, tornada, pont, mètrica i rima. Ha estat francament divertit composar i escriure aquestes cançonetes.

5.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc:

- El rei de les coses

De com a vegades se'ns esgota la il·lusió i de com a vegades, quan tenim l'esperança per terra, l'espectacle d'aquest món ens torna a aixecar i ens dispara cap endavant una altre cop.

- L'home i l'elefant

Una faula per a un amic barbut.

- Si tu m'ho dius...

Una barreja de sentiments de desolació amanits amb grans dosis d'esperança i anhels de bellesa.

- La cuca fera

Una fantasia sensual, un festival eròtic sota una balma del prepirineu.

- Les obagues de l'Eixample

L'estació urbana de destinació i l'origen rural es barrejen i es confonen i s'entenen i es gaudeixen mútuament.

- Oda a Francesc Pujols

Un homenatge i, segons com, sàtira d'un dels grans personatges que va donar el nostre país la passada centúria.

- La ciutat de l'astoret

Un blues arrossegat i amb sentiment precisament de blues amb final feliç.

- Passió de son

Una barreja de cançó i mantra per a la història d'una estrella que podria ser qualsevol de nosaltres.

- son diapasó

Una música psicoactiva, creada pel meu pianista, Xavier Guitó. Si us estireu al sofà, tanqueu els ulls, no penseu en res, li doneu una mica per la banda i l'escolteu fins al final us pot produïr un efecte semblant al d'un porro.

6.- Com és el procés de creació d'una de les teves cançons? Què ens vol transmetre en Roger Mas amb la seva música?

Els processos de creació de les cançons varien moltíssim en funció de mil variables i de la mateixa cançó, francament no sabria resumir-ho en poques ratlles. En canvi el què voldria transmetre, almenys en aquest últim disc, és un sentiment agradable, la sensació que aquesta vida no és tan difícil i que sense renunciar a res ens espera un final feliç.

7.- Quins són els teus projectes professionals presents i futurs?

Actualment tota l'energia està dipositada en aquest disc i en el seu directe. Més endavant les coses s'aniran concretant però puc avançar que estic investigant i treballant en una barreja de música d'arrel, música rock primitiva i cants orientals. El temps dirà.

8.- El Top Manta, la pirateria i la crisi del sector discogràfic.

És un tema tan complexe que no m'atreveixo a clavar una opinió ferma.

9.- La contracultura, els anys 70 i el moviment hippy.

Ei, això més que una resposta de poques ratlles es mereixeria una tesi doctoral, com anem de temps?

10.- Iniciatives com la P.A.E. (Plataforma d'Autoeditors).

Em sembla una bona iniciativa, necessària, però al mateix temps no acabo d'estar segur que doni totes les sol·lucions necessàries al problema que ens ocupa.

11.- Què li cal a la joventut dels Països Catalans?

Bon humor i no tenir por de la veritat.

12.- El darrer disc i llibre que t'has comprat.

El disc és l'Esgarrapada de Mazoni i el llibre deu ser les Ànimes sordes de l'Albert Villaró.

13.- Un desig pel nou any 2006.

Calma i benzina per als nostres somriures.

Roger Mas i Solé

Culturarock.org