Culturarock

A 'branques' hi ha onze cançons . Aquestes onze cançons són diferents camins musicals que sorgeixen d'un mateix tronc. Dins del tronc hi ha tota la música que som, que hem viscut, que escoltem i respirem. Les 'branques' del nostre arbre són lliures dins el seu petit món i només volen créixer per expressar el seu ideal de Bellesa i ser vistes per tots.

2.- Quines diferències hi han respecte a "riera", la vostra maqueta anterior?

'riera' és un disc-homenatge a la Riera de Subirans en concret i a la natura en general. 'branques' és una mena de recull actualitzat del que hem fet fins ara. Per tant, hi ha cançons noves i dels anteriors treballs. De fet, 'branques' es nodreix de tres cançons de 'riera'

Marc Parrot (guitarra)
Eduard Iniesta (tembouras, tzouras, gumbus i laghouto)
Jordi Tarradellas (viola de roda)
Francesc Navarro (clarinet)
Francesc Sánchez (violí)

4.- Què us ha aportat el fet de tenir com a productors al Marc Parrot, Jordi Mora i Ricky Falkner?
Com heu viscut l'experiència de treballar amb ells?

Marc Parrot ha volgut dotar relk d'un so més orgànic i mediterrani, i alhora destacar la importància de la veu i els textos. Per altra banda, Jordi Mora i Ricky Falkner han mirat d'experimentar un xic més amb la veu de la Maira i han intentat potenciar la vessant més experimental i atrevida de relk.

5.- Tant "riera" com "branques" són títols que fan referència al món de la natura.
Quin és el motiu d'aquesta connexió?

És una mica casual. Però, de fet, si ho pensem una mica, veiem que tots els textos tenen una part de connexió amb la natura, perquè en el fons creiem que nosaltres som una part viva del món i la Natura una extensió de la nostra ment i dels nostre esperit.

'branques' prové d'un fragment de 'ofrena', un dels nostres poemes, que identifica les branques amb les connexions corporals i anímiques. 'branques' són els camins interiors. 'branques' són els moviments lentíssims de l'ànima per captar la llum, l'amor, les energies del món i transportar-les al cor. 'branques', no és res més que la part del món que viu dins nostre i no podem destriar ni en un dins ni un fora. 'branques', en definitiva, és tot.

7.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc.

branques del somni: és un intent per salvar una relació de parella que creix en somnis i branques separades.
terra endins: és una caiguda a les profunditats anímiques del cos-món.
perquè tornis a mi: és el desig fet esperança.
ofrena: és el record viscut d'un amor madur i fructífer.
el gorg negre: és un espai on l'aigua i la fel·lació conflueixen en un mateix amor.
llum viva del món: és la captació de l'ànima viva del món, del gran amor del món, de la gran energia que es mou i creix i ens nodreix més enllà del món material i dels sentits suèrficials del cos.
caic dintre teu: és un coit a les profunditats de l'ànima i del temps.
pel riu dels ulls: és un cant a la vida, des de la més extrema intensitat.
sense temps: és la captació de l'amor com un fet perdurable, que resta en nosaltres, al marge del temps, l'espai, la gent i el món.
vitralls: una premonició a la pèrdua d'un amor.
riera de subirans: és un imne a la bellesa d'una riera, que es barreja i confon amb un imne a la bellesa del cos i dels sentis. És un imne a la vida.

Un grup de persones que intenten conmoure els sentits dels espectadors per mitjà de la veu, la música,
la poesia, la imatge i la interpretació.

Presentar relk i 'branques' en directe, és a dir, donar a conèixer al públic la nostra manera d'entendre i viure la música i la poesia i la imatge.
Continuar preparant un nou treball amb 'la llibertat' com a eix vertebrador.

Importància total. Són el punt de partida, l'inici. La música només intenta traduïr a llenguatge musical el text poètic.

11.- Què en penseu de la política cultural del nou govern? Creieu que és encertada?

No ens hem assabentat encara que el nou govern tingui cap política cultural, ni diferent ni diferenciada. I si hi era, no han sigut prou destres per fer-nos-la arribar.

joan
'Vespertine' de Björk (2001)
'The Queen is dead' de The Smiths (1986)
'Dioptria I i II' de Pau Riba (1968-1969)
'Finally we are no one' de múm (2002)
'My aim is true" d'Elvis Costello (1977)

jordi
'Atom Hearth Mother' de Pink Floyd
'I si canto trist' de Lluís Llach
'La Dharma al Palau' de Dharma
'Tir Na Nog' d'Allan Stivell
'Res no és mesquí' de J.M.Serrat

-- HISTÒRIA DELS relk --

relk comença a nèixer a arenys de munt a finals d'agost del 2001, quan una part del cervell de jordi bilbeny decideix descobrir què en sortiria de la unió de les seves poesies amb la veu de la maira i la música d'en joan.
aquesta incògnita s'ha anat desfent al mateix temps que anava sorgint relk.
un any i escaig després, a principis del 2003 aquesta unió dona el seu fruit: un espectacle anomenat "a les pedres secretes de la sang" que és un viatge interior sobre els diversos sentiments que sorgeixen al voltant de l'amor.
l'objectiu de relk amb "a les pedres secretes de la sang" és provocar els sentits de l'oient/espectador per mitjà de la interpretació, la música, la poesia i la imatge.
una de les cançons que forma part d'aquest espectacle, "mà sobre el cor", guanya la 4a. edició del premi carles sabater a la millor cançó en català de l'any 2002 organitzat pel centre de cultura catalana d'andorra.
durant l'any 2003 relk ha resultat guanyador del concurs sona9 en l'apartat de cançó d'autor i també finalista del concurs enganxa't a la música 03
el desembre del 2003 relk presenta el seu nou treball "riera" ... sorra, fang, aigua, arbres, pluja, fulles ... dedicat a tots el que estimen la terra com una part del nostre cos ...
"riera" és un clam a favor de la vida. és un clam de l'esperit per l'esperit. una carícia a la bellesa insondable del món. és la nostra manera de reverenciar aquesta gran bellesa i d'agrair la vida.
"riera" també és un clam per la riera. per aquest gran espai que inunda, amb aigua, amb arbres, amb sorra, amb ombra, amb gent, amb llums diverses les nostres vides i les fa més lliures i fecundes: vives en el cor i en les llums infinites de l'esperit.
"riera" és un gest per la dignitat. un gest per no aver de recórrer a la fotografia del record, al record perdut de la vida.
és una veu que ens diu que el món no ens pertany. que nosaltres pertanyem al món. que la natura i les nostres vides són una sola i mateixa alenada. i que destruint el món no fem res més que destruir-nos a nosaltres mateixos.
la riera és un patrimoni de tots. de tots els arenyencs. de la umanitat sencera. els nostres passats hi van aprendre a conviure-hi i nosaltres no som ningú per malversar el que els segles ens han llegat d'una forma tan solemne i generosa.
la destrucció gratuïta i salvatge del món no ens deixa indiferents. ni aquí ni arreu. però, mentre que no podem fer res per evitar les barbaritats que es cometen a milers de milers de quilòmetres, aquí encara hi podem dir quelcom.
"riera", doncs, és la nostra petita col·laboració per intentar aturar una altra barbaritat. per dir que l'absurd dels diners no ho és tot. per posar sobre la taula i a dins el cor de totom el respecte pel món i per nosaltres.
"riera" és el nostre homenatge, que esperem que no sigui pòstum.
tot passa. tot se'n va. però la bellesa del món roman sempre perfecta. perfecta, però indefensa.
de nosaltres -només de nosaltres- depèn de preservar-la.

** Fotografies extretes de relk.org. Autor: Jordi Oset **

Culturarock.org