1.- Com va sorgir la idea de fer aquest disc, "Jorcx interpreta a Cohen"?

Tot va començar l’any 2001 quan, en la meva segona maqueta, ja vaig gravar un parell d’adaptacions al Català del Leonard Cohen entre altres. Després, en els meus propis concerts vaig anar presentant esporàdicament noves versions i quasi totes elles també les vaig tocar en directe en el concert que vaig fer pel 70 aniversari del Cohen, el setembre del 2004. La bona acollida d’aquest espectacle em va fer pensar en gravar-lo en forma de disc, seguint la tradició d’altres projectes de característiques comparables com “Els miralls de Dylan” o “Com un huracà” (dedicat a Neil Young).

 

 

 

 

2.- Com va anar el procés de recopilació i enregistrament de les cançons que formen aquest treball?

Les cançons són les meves preferides i cobreixen gairebé totes les etapes musicals de Cohen, des de 1967 al 1993. Les bases del disc estan gravades a l’estudi Ia Produccions i després s’hi va afegir la banda dels meus anteriors treballs als estudis Blind Records, on es van acabar les mescles i masterització. També, vaig re-masteritzar les maquetes del any 2001 i s’hi van incloure un parell de temes en directe per completar el disc.

 

 

 

 

 

3.- Quines col-laboracions has tingut en aquest disc?

Em va fer molta il·lusió comptar amb la recitació d’un poema per part de la gran veu de l’actor Lluís Soler i també els solos de guitarra del Jordi Mena en tres temes. Va ser gràcies al contacte de l’Ia Clúa que els vaig conèixer i poder fer-los aquesta proposta de col·laboració...

 

 

 

 

 

4.- Un petit comentari sobre cadascuna de les cançons que composen el disc:

 

- Poema

És un poema molt curt però contundent que obria el primer llibre de poesia editat per Cohen ara fa cinquanta anys. Era important començar el disc amb aquest detall per reflectir aquesta vessant dins la seva obra...

 

 

- Suzanne

La primera cançó de Cohen i una de les més significatives. Barreja de sensualitat i misticisme... També va ser la primera adaptació al Català cantada per Toti Soler i traduïda per J.M.Andreu. Jo he fet la meva pròpia adaptació de la lletra. Està gravada totalment acústica, veu i guitarra, en homenatge també a les primeres passes del Cohen cantautor més pur.

 

 

- Prenem primer Manhattan

Cançó de l’any 1988 en què Cohen profetitza irònicament terribles desgràcies pel món occidental, i malauradament no anava tan desencaminat. En la meva gravació, el Jordi Mena aporta uns bonics detalls de guitarra dobro.

 

 

- Ja ho sabem tots

Un altre tema en la línea de l’anterior. Aquí ja s’hi pot sentir la banda al complet.

 

 

- Germanes de la caritat

Tornant als primers temps de Cohen, la història d’un encontre real del canadenc amb dues germanes que el van acollir per una nit tot refugiant-se del fred. La meva versió té un aire folk, inspirat segurament per la versió que ja va gravar Sting amb The Chieftains.

 

 

- Al-leluia

Una gran cançó, tot un himne dins del repertori de Cohen, molt conegut i àmpliament versionat. Jo he intentat fer-la amb un toc rocker, en la línea de Bruce Springsteen salvant les distàncies, diferent del ritme de balada del original.

 

 

- Valset vienès

Una cançó molt popular d’ell i molt important perquè està basada en un poema de Lorca que va tenir molta influència en l’obra de Cohen. Per donar també prioritat a la lletra, l’he gravat només a piano i veus.

 

 

- El famós abric blau

Una cançó molt maca, trista i fosca, però molt emotiva i misteriosa. Parla d’un estrany triangle sentimental. Només hi ha guitarra, piano i veus.

 

 

- Adéu Marianne

N’he fet una versió bastant fidel a l’original, és una melodia preciosa que no volia capgirar-la massa. Guitarra, violí i veus. És una cançó d’amor, sobre les contradiccions de l’amor.

 

 

- Un dels dos no s'equivoca

Va ser la primera que vaig adaptar en Català, segurament perquè és de les meves preferides i la gravació del 2001 tenia un feeling molt especial. De fet, ja l’havia cantada en directe des del 1998. Té una lletra bastant surrealista però parla, com no, d’amor i espiritualitat.

 

 

- Hotel de paper

Una cançó poc coneguda del Cohen, inclosa en un disc que va gravar amb Phil Spector a finals dels 70. Aquell disc és dels més estranys dins la seva discografia, però té melodies molt boniques com aquesta que parla de les nits d’hotel, i l’obsessió per alguna dona, temes molt freqüents en la vida de Cohen.

 

 

- Esperant el miracle

Aquesta ja estava inclosa en el meu disc “Doble joc”. Un altre gran himne cohenià, i tota una declaració de principis, mentre el miracle no arriba què hem de fer?

 

 

- Chelsea Hotel

Dedicada a Janis Joplin, dóna detalls del seu affair al concorregut hotel de Nova York. Tornem al format bàsic per anar acabant el disc, veu i guitarra.

 

 

- Com un ocell

Una bonica cançó que defineix l’estat d’ànim de Cohen i la seva actitud vital. És una bona conclusió de tot el treball i que jo vaig cantar en directe a Manresa en un concert molt important per mi, dins la meva trajectòria modesta i humil, però també sempre intentant ser lliure i feliç...

 

 

 

 

 

 

 

5.- El teu anterior disc "Somni o Realitat". Com el definiries?

Aquest va ser un disc que, de fet, no es va arribar a editar en format discogràfic i que vaig penjar a la meva web. És un treball molt personal, però del qual em sento molt content. El vaig gravar l’any 2005 tot celebrant el meu 30è aniversari i al mateix temps, cinc anys des de la meva primera maqueta, i per això hi ha una mena de resum de tot una mica, en clau de futur més que no pas nostàlgic. Hi ha cinc cançons pròpies noves d’aquell any, una de la primera maqueta, i tres versions.

 

 

 

->També un petit comentari sobre cadascun dels temes:

 

- Posta de sol de postal per mi sol

Una cançó escrita davant la posta de sol, un estiu a Formentera. Veu i guitarra, en la línea Cohen per variar. Un petit moment de solitud i serenitat plasmat en forma d’acords, versos i melodia.

 

 

 

- Abducció

És un somni bastant angoixant que vaig tenir just tornant d’aquella estada a l’illa màgica. Uns éssers extra-universals se’m intenten emportar lluny d’aquest món sota el pretext que aquí ja no hi ha salvació. Vaig acabar d’escriure la cançó a Cadaqués, li portava donant moltes voltes i en aquell poble també tan màgic la vaig acabar quasi de forma automàtica, potser dictada des d’un univers paral·lel?

 

 

 

- Insomni a Barcelona

Moltes vegades, s’acaba el dia i encara hi ha alguna cosa a dins que no et dóna descans i no pots ni dormir ni somniar... Barcelona no dorm mai i per això sempre hi ha alguna escapatòria a qualsevol hora, ni que sigui en forma de cançó.

 

 

 

 

- Lluna nova a Formentera

Sempre havia volgut fer una cançó dedicada a aquesta illa que m’acull tot sovint, i on acostumo a començar els estius. És un bon lloc per fer net i iniciar noves etapes o simplement, no fer res i gaudir de la natura i els astres...

 

 

 

 

- Carta blanca

És una cançoneta de tres minuts que vol no explicar massa coses concretes, només aquella confusió de les relacions mal acabades o inacabables en què no queda clar quins són els límits si és que n’hi ha. Estic content d’aquesta cançó ja que, com diu el títol, és bastant oberta i ni jo la sé explicar massa bé, però té una melodia força divertida.

 

 

 

 

- Temps de retorn

Una cançó escrita l’any 1998, en els meus inicis, però que amb els anys s’ha mantingut prou bé. També parla d’un final d’etapa en què es deixen enrera alguns somnis per cercar-ne de nous...

 

 

 

 

- Metrolàndia (de Mark Knopfler)

Una de les meves cançons preferides del meu guitarrista i compositor preferit, a part de Leonard Cohen és clar. Està a la banda sonora d’una pel·lícula del mateix nom, basada en una novel·la, ambientada a Londres i el París del 1968. Tracta dels conflictes interns d’un noi idealista que no sap com tornar a fer realitat els seus somnis quan aquests ja no existeixen perquè ja són una realitat que, evidentment, és diferent a la somniada.

 

 

 

 

- Jo penso en tu (de Pau Riba)

Una bonica cançó d’en Pau, que no ha estat massa reivindicada ni per ell mateix crec. En la línea temàtica d’aquest disc, un moment per recordar algú quan ja és massa tard i la vida et porta per carrils d’un sol sentit que és millor no creuar-los ni aturar-se...

 

 

 

 

- Aquell carreró (de N´Gai N´Gai)

Bé, potser sí que aquest disc té un aire definitivament nostàlgic. Una cançó oblidada d’aquest grup que a mi em va fer descobrir i estimar la música feta en Català. Parla del pas del temps i dels somnis deixats enrera, com no.

 

 

 

 

 

 

 

6.- El projecte Catakumbes. Què podem trobar en aquest espectacle?

Doncs ara que està força extés això de revisar els clàssics del rock català, la Lauri i jo, que hem crescut i hem aprés a fer música seguint aquest fenòmen i també altres referents, ens hem ajuntat per oferir versions acústiques a dues veus de cançons populars de Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Gossos... És un divertiment tant per nosaltres com per al públic i esperem que ens permeti fer actuacions en directe per qualsevol tipus de local.

 

 

 

 

 

7.- La globalització i les seves conseqüències. La teva opinió sobre el tema.

Suposo que per respondre a això de forma satisfactòria caldrien llibres sencers... Així al vol, puc dir que la globalització té coses molt positives com és la facilitat a la informació, a través d’Internet etc. I coses terribles com el terrorisme que amenaça tota la humanitat i els dirigents de tots els bàndols que juguen amb això...

 

 

 

 

 

8.- La contracultura, els anys 70 i el moviment hippy.

No puc dir que ho hagi conegut de prop ni ho hagi viscut, però és un tema que m’interessa. A nivell artístic i social va ser una revolució molt important. El maig del 68, els beatniks, l’existencialisme... Avui en dia, la nostra generació, segurament ha quedat una mica eclipsada per tot aquell moviment, un tema que per cert ja s’explica en la pel·lícula “Remake”.

 

 

 

 

 

9.- Què li cal a la joventut dels Països Catalans?

Suposo que per poder fer realitat els seus somnis, primer cal una realitat on agafar-se. En tot cas, lluitar pels somnis, no renunciar-hi, fer-se valer, fer-se escoltar i escoltar-se, intentar no auto-alienar-nos, ni deixar-nos arrossegar pels vicis del sistema, canviar el món que el dia de demà es trobaran les noves generacions i també voldran canviar-lo... No sé, el que li cal a la joventut és ser conscient que cal viure la joventut i si pot ser, sentir-se jove i continuar amb la mateixa il·lusió durant tota la vida, orgullosa per totes les experiències viscudes i somniades, amb errors i encerts.

 

 

 

 

 

10.- Iniciatives com la P.A.E., (la Plataforma d'Autoeditors).

Totes les iniciatives que serveixin per donar a conèixer nous projectes artístics em semblen fantàstiques, sobretot si són independents de la gran indústria i les administracions.

 

 

 

 

 

11.- Referent al disc de versions, per què vas triar Leonard Cohen?

És un gran artista i ha portat una vida molt interessant. La seva poesia i la seva música m’han acompanyat des de fa molts anys i m’han fet emocionar profundament. El meu disc de versions no ha sigut el primer ni serà l’últim que se li han fet, almenys és el primer que es fa en Català a part de diferents cançons que ja s’havien versionat de forma puntual, com les del Toti Soler, Serrat, Jordi Batiste...

 

 

 

 

 

12.- Quins són els teus projectes professionals més inmediats?

Buscar actuacions per tocar en directe, amb l’espectacle de Cohen, CataKumbes o Jorcx... Tampoc no vull deixar de composar cançons pròpies, però ara com ara no tinc marcat un objectiu concret de disc, ja que després de tres discos publicats penso que potser no he fet prou concerts per promocionar-los.

 

 

 

 

 

13.- El darrer disc i llibre que t'has comprat.

Disc: “Per al meu amic, Serrat” (3-CD, diversos artistes catalans).
Llibre: “Book of Longing” (Leonard Cohen).

 

 

 

 

 

14.- Una reivindicació.

Que baixin els preus dels pisos, això no s’aguanta per enlloc! Els joves, i no tan joves, necessitem poder fer la nostra vida i no estar tan esclavitzats pels sous baixos, hipoteques altes, els bancs, els impostos... Una mica de dignitat.

 

 

 

 

 

 

Culturarock.org